De la mort, el dol i la vida
La Campana
154 pàgines
Aquest llibre és difícil de resumir, d’explicar. Espartac Peran comença dient que la seva mare els va formular tres desitjos abans de morir, i no en van complir cap d’ells. Naturalment hi havia raons de pes per no complir-los, com ara ser enterrada al mateix lloc que el seu fill, cosa que no van poder complir perquè mig any abans hi havia enterrat el seu espòs i la llei prohibeix obrir el nínxol fins al cap de tres o cinc anys, depenent dels pobles. O sigui que no va ser un incumpliment per acció o per omissió sinó per causes de força major.
![](http://aleixcolonia.com/wp-content/uploads/2023/01/Espartac-Peran-Tres-desitjos-2.jpg)
Un cop dit això ens explica una vida, la seva, submergida en la mort, des que va néixer. Resulta que el seu germà gran es va morir a l’edat de cinc anys, abans que ell naixés, però els pares només vivien per aquell fet. Ell recorda els diumenges acompanyant el pare al cementiri per netejar el nínxol i canviar les flors, i també jugar entre les tombes i imaginar la vida de la gent de les fotografies. També ens parla de morts que sí que va viure, d’amics i de familiars. I les situacions que envolten la mort, de la gran desolació dels que sobreviuen i el poc consol que els aportem. Frases fetes, buides, fals consol. Perquè no estem preparats per aquestes situacions, no sabem com hem d’actuar i sovint fem més nosa que servei. Que reconfortant que és el silenci ben administrat!
![](http://aleixcolonia.com/wp-content/uploads/2023/01/Espartac-Peran-Tres-desitjos-4.jpg)
Fa un viatge per diferents maneres d’afrontar la mort, a l’Índia, a Ghana, fins a Amèrica, sobretot Mèxic i ens fa veure que algunes costums o rituals no són tan extravagants com la gent pensa. Diu que la mort acceptada serenament ens fa estimar la vida i fa notar aquesta frase: En Charlie Brown va dir a l’Snoopy: un dia ens morirem. I l’Snoopy va contestar: és cert, per els altres dies no!
![](http://aleixcolonia.com/wp-content/uploads/2023/01/Espartac-Peran-Tres-desitjos-3.jpg)
Ja veieu que és un llibre curiós i interessant. Segurament n’hi ha d’altres que parlen de la temàtica, però no els conec. L’Espartac n’anomena dos que potser algun dia llegiré: Ramon Riera – L’herència emocional. “Fins fa poc més d’un segle un de cada tres infants moria abans de fer els cinc anys”, i Elisabeth Kübler-Roos, la mestra de la mort, diu: hi ha cinc fases del dol, la negació, la ira, la negociació, la drepressió i l’acceptació.
![](http://aleixcolonia.com/wp-content/uploads/2023/01/Espartac-Peran-Tres-desitjos-5.jpg)
De fet la mort, per nosaltres és un tema tabú. No se’n parla i fins i tot sembla que no se n’ha de parlar. Però quan surt el tema te n’adones com n’és de suggestiu, com n’és de fàcil i necessari parlar-ne per estalviar la patacada quan arribi aquell dia. Convé, diu l’Espartac, preparar la nostra mort a consciència, deixar instruccions de com volem la cerimònia i on, si volem ser enterrats o incinerats, si ens agradaria unes cançons o unes altres, si voldríem alegria o misèria. Perquè, en definitiva, la mort forma part de la vida i, es veu, que tots ens morirem.
Aleix Font. 31 de gener de 2023.