LA NEVERA INTEL·LIGENT
Sembla ser que a la tele van anunciar una nevera que no només es limitava a refredar o congelar els menjars, sinó que a més a més també ens avisava quan algun producte s’estava esgotant. I també ens permetia, a través d’una aplicació al mòbil, veure l’interior de la nevera en qualsevol moment. No cal dir que això era una gran comoditat a l’hora d’anar a fer la compra al supermercat, només calia que a l’hora de comprar iogurts miressis al mòbil i comptessis, “un, dos, tres, quatre…. encara en tinc”.
I dit i fet, anem al Corte Inglès i, amb l’avantatge de comprar a crèdit sense pagar interessos, ens van enviar la nevera a casa. Ens van explicar que aquesta tecnologia estava basada en una mescla del lector del codi de barres, amb una llista exhaustiva que relacionava les fotos dels productes amb el seu nom. A part també hi havia uns criteris “humans”, com per exemple donar un aire de simpatia quan es tractava de suggerir alguns productes “Veig que no tens cogombres, que no t’agraden?”, o una mica més seriós quan es triga a reposar algun producte que es podria considerar bàsic “Et recordo que no hi ha aigua en fresc!” Una meravella, vaja.
La novetat va fer que al començament hi juguéssim una mica i hi posàvem cerveses que després trèiem. Quins farts de riure quan una veu de noia ens deia amb veu melosa “T’informem que a la nevera només hi queden dues cerveses”. Després buidàvem el calaix de la verdura i escoltàvem com deia que no quedava cap enciam.
I van passar uns mesos i nosaltres feliços, diria que encara anàvem més sovint a comprar, pel gust d’obrir el mòbil i mirar què ens feia falta. Fins que un dia……. o una nit.
Se’ns havia acabat la llet, producte considerat de necessitat, però que nosaltres darrerament no en gastàvem gaire i per això no n’anàvem a comprar. I la nevera va començar a avisar-nos “Et recordo que no hi ha llet”, i no en vam fer cas. A l’hora de sopar la nevera hi va tornar “Et recordo que no hi ha llet”, i res. Però quan anàvem a dormir, després de mirar la tele una estona, ens vam preocupar una mica quan va dir “Com t’ho he de dir que no hi ha llet?!!”.
Vam anar a dormir una mica molestos. No feia gaire que havíem tancat el llum que vam sentir amb més potència “Que no hi ha lleeeeet!!”, i ens vam espantar. De seguida la nevera hi va tornar “No hi ha lleeeeet, no hi ha lleeeet!!!!!”. Això no podia seguir així. Ens vam llevar i vam anar a veure si hi havia alguna manera de tancar la veu, o tan sols afluixar-la, però va ser en va, estava tan ben fet que no es podia desactivar de cap manera. Si desendollàvem la nevera corríem el risc que se’ns fes malbé el menjar. Vam tornar al llit, però no podíem dormir “No hi ha lleeeet! Que no em sentiu? Que no hi ha lleeeeet!!!!” i anava pujant de volum “NO HI HA LLEEEET!!!”.
Marededéu!, això passava de taca d’oli, aquesta màquina despertaria els veïns. No ens quedava més remei que desendollar-la i així ho vam fer. Però es veu que la nevera estava protegida contra apagades del corrent, tenia una reserva garantida i seguia cridant “NO HI HA LLET, NO HI HA LLET!!!” i fins semblava que se ne’n reia perquè a vegades feia una cantarella “No HI HA llet!!” “NOOOOOO hi ha llET!!” “A aquesta casa no hi ha lle-et, elis elis”.
La nit del lloro. No vam poder dormir, i suposo que els veïns tampoc. L’endemà vam trucar a la casa de les neveres però es veu que havien tancat la fàbrica, segons ens van dir els del Corte Inglès per culpa de les moltes reclamacions que havien rebut. Ningú no es feia responsable de l’avaria, perquè tècnicament la nevera funcionava correctament, ens avisava quan faltava algun producte i refrigerava correctament; la culpa era nostra per no reposar els productes que s’anaven acabant.
Ara som obedients i de seguida que se’ns acaba un producte anem de pressa a comprar-ne més, sigui al súper, sigui als paquistanesos si és diumenge, o a la benzinera si és molt tard. Això sí, la nevera ja no fa servir aquell to melós d’abans, ara, veient que havíem intentat fer-la callar, quan veu que el producte va de baixa ens adverteix amb severitat “Vols fer el favor de comprar més aigua!!” o bé “No penso tornar-ho a repetir, vull cerveses ara mateix!” I ja ens tens anant a comprar on sigui per no fer-la enfadar. I ha après a xiular com si fos una sirena d’alarma química que té tot el veïnat indignat. De tant en tant escoltem que algú crida des de la finestra “Voleu anar a comprar, d’una punyetera vegada”
(Basat en un comentari de la meva esposa i amanit amb les brometes del meu nét)
Aleix.Colònia Güell, 10 de gener de 2015