UN CONTE D’ ALEIX FONT – nr. 2

aleix font colonia guell conte

UN MATÍ AL CAP DE LA COLÒNIA GÜELL

aleix colonia escrits

Una suposada infermera de la Colònia Güell

Avui he anat al metge, al consultori del davant del casal de les monges  de la Colònia Güell. Obren a les deu i hi he anat una mica abans per poder ser el primer, perquè només he de recollir un paper que em donarà la infermera.

 

Està tancat. Que estrany! M’espero com si fes guàrdia a la porta d’una caserna i els minuts costen de passar. Passa un grup de turistes anglesos i em miren com si fos una mona del parc. Els saludo amb un “Bon dia” perquè als pobles és de mala educació no saludar algú amb qui et creues i el guia em torna la salutació. Escolto que els explica què vol dir “Bon dia”. A la Colònia Güell, com a tots els pobles petits del món, ens van pujar amb la creença que s’havia de saludar tothom, coneguts i desconeguts, i per això m’alegra tant quan a vegades, en algun poblet que visitem, algú em saluda amb el bon dia de cortesia.

Festa de Sant Jordi 2015 a l’Ateneu de la Colònia Güell

aleix colonia escrits

 

Passa la de cal Parra “Vols dir que avui obren a les deu?” i m’ha deixat amb aquell rau-rau d’estar fent el préssec. Passa la Carmeta Sales, fresca com una rosa als seus cent anys “Escolta Aleix, tu encara ets de l’Ateneu?” i em felicita perquè ho fem molt bé. Em diu que ja té l’entrada pel concert de la Coral Sant Jordi d’aquest divendres. Passa el Lezcano “No cal que aguantis la paret, que no caurà”, i un parell de japonesos d’aquells que estan una passa més enllà en l’evolució genètica i ja no tiren fotos.

 

Finalment arriba la infermera, emmurriada, preocupada per la feinada inesperada de trobar-se un pacient “Què vols?” em pregunta així, sense cap bon dia, sense cap penediment d’arribar tard. Li explico que vinc a recollir un paper que em deu haver deixat la metgessa i em diu “seu”.

 

Veig com trasteja, obre els ordenadors, va a trucar pel telèfon del despatx de la metgessa i escolto que fa broma amb algú de l’altre costat de la línia telefònica. Penso que en la vida natural no deu ser tan esquerpa com en el patiment  professional.

 

Quan pensa que ja m’ha fet esperar suficient em pregunta el nom, contesto: “Aleix Font i Marimon”, em renya: “No cal, només el nom!”, remena un arxivador d’acordió i em troba (no necessitava per a res l’ordenador, només m’ha fet esperar per una qüestió d’escalafó) “Tens hora pel vint-i-cinc d’agost”.

 

I com que de petit ens van ensenyar a dir bon dia i a ser ben educats, li dono les gràcies i me’n vaig.

 

Hi ha dies en que tot em surt bé.

 

(Nota.- He dir que no totes les infermeres que vénen a la Colònia Güell són així, però a vegades tens sort)

 

Aleix  10 d’abril de 2015

Visita altres llocs de l’autor:

excursionsapeu.com

Blog de l’Aleix

Related posts