Gambit de Dama és una sèrie de Netflix creada per Scott Frank i Allan Scott per a Netflix, Protagonitzada per Anya Taylor-Joy. Va ser estrenada en la plataforma el 23 d’octubre de 2020.
Els intèrprets principals són:
Anya Taylor-Joy com Beth Harmon, la jove jugadora d’escacs
Bill Camp com a Senyor Shaibel, el conserge que li ensenya a Beth a jugar a escacs.
Moses Ingram com Jolene, la company orfe a la Llar Methuen
Helen Deardorff (Christiane Seidel), dirigent de l’orfenat.
Marielle Heller com Ànima Wheatley, mare adoptiva de Beth
Harry Melling com Harry Beltik, Jacob Fortune-Lloyd com Townes, i Thomas Brodie-Sangster és Benny Watts, jugadors d’escacs i molt amics de Beth.
Marcin Dorocinski com Vasily Borgov, el jugador d’escacs rus campió de món.
Gambit de Dama és una sèrie meravellosa que consta de set capítols i ens explica la vida d’una nena orfe, superdotada per als escacs, que als nou anys aprèn a jugar, que de manera màgica es converteix en la millor jugadora del seu país i arriba a competir al campionat del món.
Els anys de l’orfenat són tristos, però hi coneix la seva millor amiga i en realitat la seva única família; també s’aviciarà a les pastilles tranquil·litzants que els donen cada vespre per dormir.
Després vindrà l’adopció per una família poc estructurada que no aportarà gairebé res a la seva formació com a adulta, però que per la seva mentalitat és molt millor que no pas tornar a l’orfenat. I finalment el món clos dels escacs, amb les seves compensacions i les seves servituds.
Entremig també hi ha la baixada als inferns de les addiccions, que si bé sembla que t’ajudin a veure millor les coses, poc a poc et van enfonsant en un sorramoll del que no en pots sortir si no és amb l’ajuda exterior.
I viurem l’apoteosi del darrer capítol, emotiu, amb aquella característica de les bones sèries que fa que et sàpiga greu que s’acabi. Les escenes finals són una demostració de qualitat en la posada en escena, una obra d’art en el conjunt de les preses, la mirada, la música els colors, els actors secundaris i tots els sentiments que afloren, des de l’alegria, l’agraïment, l’estimació i les complicitats del món senzill, la solidaritat dels seus amics i la felicitat que transpira la imatge de la protagonista passejant pels parcs de Moscou. En resum, es tracta d’un conte de fades encisador, preciós de mirar que us recomano que mireu.
Aleix Font – 15 de novembre de 2011
