LES FONTS DE LA COLÒNIA GÜELL
A la Colònia Güell , abans hi havia dues fonts al Bosc de Missa, una a ponent de l’església i l’altra a llevant. Eren fonts artificials, amb aigua del dipòsit del poble, però en aquells temps l’aigua del dipòsit era bona, sense el gust de clor que va tenir després. Aquestes fonts ens servien als nens, i també a la gent gran, refrescar-nos i aplacar la set després dels esforços de jugar, al mig de les calorades de l’estiu. D’aquestes dues, la de ponent ja no hi és; els equips municipals van decidir un dia que no calia tanta feina per mantenir-la i que amb una fèiem el fet. I així, pacíficament vam passar a disposar del cinquanta per cent menys en aquesta petita qualitat de vida.
Colònia Güell : Font del Bosc de Missa
Al bosc d’escola també hi havia hagut una font d’aigua municipal. Era un sortidor que els nens n’havíem arribat a aconseguir algunes meravelles, com per exemple, taponar el pitorro d’aigua i quan apartàvem el dit, l’aigua assolia unes alçades espectaculars. Aquesta font-sortidor va tenir una vida relativament efímera i molta gent no la deu ni recordar.
A la plaça del centre de la Colònia Güell hi havia i encara hi és la font del monument a Joan Güell, fundador de la Colònia. Degut a l’encís per l’aigua que tenen la canalla, encara és un dels punts d’atenció als mesos de l’estiu.
Colònia Güell : Font de la Plaça
Al Camet, el parc que hi ha entre ca l’Ordal i La Masia, també hi ha una font d’aigua municipal, compartida pels nens que juguen als voltants, pels propietaris de gossos assedegats que obren l’aigua perquè hi beguin els animals de quatre potes, i de tant en tant també s’hi atura algun vehicle per omplir-ne unes quantes garrafes.
Colònia Güell : Font del Camet
A La Masia, masia de can Soler, la que fou la residència de Don Santiago Güell, amo de la fàbrica i de la Colònia Güell, també n’hi havia una, aquesta d’aigua bona, d’una mina que venia de la riera de can Soler, entre can Codina i can Salgado. Més d’un quilòmetre de conduccions per sota terra en un túnel on hi passava una persona dreta i on calia entrar-hi a refer el pas de l’aigua. Aquesta encara havia rajat als anys seixanta, fins que tota sola es va morir de sentiment. Quan a mig matí sortíem a jugar al descans de l’escola, alguna vegada s’havia obert un forat al terra dels nostres jocs i al fons hi vèiem córrer un regarotet d’aigua que feia el seu camí cap a la font. I encara hi deu córrer, fins al lloc on algun tap l’impedeix arribar al seu destí. Avui ningú no cuida les nostres fonts de mina, i sense manteniment no hi ha vida.
Colònia Güell: Font de La Masia
A can Julià, a ponent del porxo, hi havia la font més estimada pels gourmets del poble. Allà hi acudíem amb el càntir a proveir d’aigua bona per les cases. Aquesta font donava aigua a uns safarejos on s’hi rentava la roba de la gent que habitava les cases de la masia, i també una gran bassa que regava els horts de sota. A la mina s’hi entrava per una caseta que hi havia a uns cinquanta metres a ponent de la font; des d’allà hi havia un llarg túnel que arribava fins al turó de la creu de can Salgado, entre aquesta masia i la de can Formigueraire. Encara alguna vegada hi aflora aigua, tan al naixement de la deu com a tocar de l’entrada de la mina. La falta de manteniment també a segat el pas de l’aigua fins la font.
Colònia Güell – Font de can Julià
Les nostres fonts anaven més enllà de les cases del poble, hi havia la de can Codina, la de can Salgado, la Font Vella, la del Rector, la de l’Artiga, la del Restet, la del Micaló, la del Murri, la de can Ribot, la de can Cartró, la del Porro i la del Catarrín. D’altres ja quedaven lluny del nostre abast i no hi teníem tirada a anar-hi per omplir-ne les garrafes. Avui pràcticament no en queda cap, potser al Restet i la de can Cartró. Algun altre dia ja en parlaré.
Aleix Font. 11 d’abril de 2016
