Flack és una sèrie que té sis episodis, tots ells divertits a l’hora que potents. Tracta d’una agència de relacions públiques que soluciona problemes importants de personatges importants traient-los de les males situacions compromeses en les s’estan ficant constantment. I paral·lelament la protagonista ha de lluitar contra els seus propis dubtes i problemes personals. hi intervenen bàsicament tres dones, Anna Paquin és la protagonista i la que té una interpretació més espiritual, Sophie Okonedo és la directora de l’empresa dura com un martell de ferro, Lydia Wilson és la companya d’Ana Paquin guapa i efectiva, Rebecca Benson és la becària innocent que s’anirà embrutint poc a poc; també hi ha els homes, però estan a segon terme.
Ens explica la controvèrsia que conviu dins nostre entre l’afany de victòria i la dignitat humana, entre la justificació de qualsevol cosa per tal de per triomfar, i la realitat de l’ètica profunda. La lluita entre el bé i el mal. A la nostra societat només hi val la mesura de l’èxit i el diner, però portem molt endins nostre una mesura de sentiments i dignitat que al final es contradiu amb allò que el carrer ens exigeix i que, sovint esclata en un gran desastre sentimental.
Flack és una gran sèrie, és molt més que allò que es veu superficialment, molt més que cares boniques, molt més que gent d’èxit, molt més que estratègies per amagar els grans defectes de la gent important, Flack és sobretot aquell combat etern entre el bé i el mal, que és l’origen de totes les religions.
Magnífic guió, impressionant interpretació, capítols de quasi una hora perfectament assumibles per a no fatigar, i només sis capítols que són suficients per explicar allò que vol dir i per demostrar-nos que també es pot fer art amb una sèrie de televisió.
