El meu nét Aleix, de vuit anys, a escrit a l’escola aquest conte que reprodueixo i ha guanyat el primer lloc de la seva classe. Ell va estar molt content, a casa seva van estar molt contents, la tieta i els cosinets de Canet van estar molt contents, i nosaltres, a la Colònia, també hem estat molt contents. A rel d’això, ell ha agafat com una dèria per llegir i des de fa uns dies se’l pot veure amb un llibre obert. Penso que a la vida de les persones a vegades hi passen coses senzilles que determinen grans tendències al llarg de la nostra història. Qui sap si el gos Duqui l’acompanyarà durant molts anys.
Text original 1ª pàgina
Hi havia una vegada un gos que estava abandonat. El gos se’n recordava on vivia. El gos va pensar que aniria a casa seva. Quan va arribar va veure que allà vivien unes altres persones. Va anar passant per les cases del poble i en una casa va veure els seus amos. La casa estava tancada amb clau però el gos tenia màgia i va obrir la porta. Quan els seus amos el van veure no sabien com havia entrat i el van fer fora. El gos se’n va anar i es va aturar en un carrer perquè va veure un amic seu de quan els seus amos el van abandonar i van jugar una miqueta. Quan es va fer de nit, l’amic del gos va dir al gos que podia venir a dormir a casa seva. El gos es deia Duqui i el gos va dir al seu amic que sí perquè ell no tenia casa. Van arribar a casa del seu amic i se’n vana anar a dormir. Quan es va fer de dia van anar a passejar i van passar per casa del Duqui i els seus amos el van veure i els va fer pena i se’l van quedar. Però el gos volia viure amb el seu amic i se’n va anar amb el seu amic i els amos d’en Duqui van pensar que el Duqui estava enfadat amb ells. Quan van acabar de fer el passeig, el Duqui va tornar a casa seva i els seus amos es van posar molt contents.
I conte contat, ja s’ha acabat.
Aleix.
Jocs Florals de Sant Jordi
De l’Escola Antoni Tàpies.
Curs 2015-16.
Abril de 2016
Text original 2ª pàgina
