LA TORRE SALVANA DE LA COLÒNIA GÜELL –
LES COVES
A la Colònia Güell, tot i ser una població molt recent comparada amb els altres pobles de Catalunya, també tenim històries de moros i de tresors ocults. Al darrera la Torre Salvana hi ha dues coves envoltades de misteri i també de terribles drames històrics.
Una de les coves de la Torre Salvana a la Colònia Güell
La Torre Salvana està situat al límit nord oriental de la Colònia Güell. Al seu darrera la hi ha una esplanada d’uns trenta metres de llargada mig tapada per acàcies i aladerns. Al fons, lleugerament a la dreta, mirant la masia de ca n’Isbert, hi ha una timba no gaire fonda, i a la part superior hi havia les dues coves molt populars entre els infants de totes les generacions de la Colònia Güell fins als anys seixanta del segle passat. Després es van anar deteriorant i en l’actualitat semblen més caus de conills que coves de veritat.
Coves de la Torre Salvana de la Colònia Güell
En desconec totalment l’origen i la utilitat d’aquestes coves. A moltes masies n’he vist de coves no gaire allunyades del mas, però em sobte la raó. Quan les coves estan més allunyades s’entén que els pagesos les utilitzessin per a diverses coses, com per exemple aixoplugar-se en cas de pluja quan treballaven al tros, però tan a tocar de la masia perdien aquesta raó. Sigui com sigui, les coves hi eren i el Rodolfo les guarnia amb fàbules sobre tresors dels moros, sobre caus de bandolers i sobre qualsevol cosa que se li acudís per encisar la canalla. Nosaltres hi acudíem abduïts per l’aventura i hi havíem lliurat alguna batalla entre moros i catalans. El fet històric més cabdal que en tinc notícia és el que va passar durant el començament de la guerra espanyola, on els protagonistes innocents de la tragèdia van ser també la canalla de la Colònia Güell.
Enfebrits pels esdeveniments que vivia el país i amb la fantasia pròpia dels anys tendres, un grup d’amics entre els que hi anava en Vicenç Martínez Vendrell, que devia tenir entre dotze i tretze anys, van anar a les coves de la Torre Salvana a buscar tresors, van entrar a una d’elles i gratant gratant van topar per fi amb l’anhelat tresor. Es tractava d’unes caixes de fusta embolicades amb flassades. Les van treure i les van poder obrir. A dins no hi havia el tresor dels moros, sinó que estaven plenes d’armes: fusells i pistoles amb munició i també bombes de mà.
Els nens, excitats per la troballa van estar jugant a guerres fins que va ser l’hora de marxar a casa. Van guardar totes les armes al seu lloc i ho van tornar a deixar tot tal com ho havien trobat. Però el Vicenç Martínez Vendrell es va endur, a la butxaca, una bomba de mà com a botí de la troballa. Mentre anaven camí de casa, ell joguinejava amb la mà a la butxaca i sense adonar-se’n va estirar l’anella que actuava de fre al percutor de l’espoleta. Els amics van escoltar la forta explosió i van veure el seu amic estès a terra, esventrat però encara amb un alè de vida. Corrent van anar a cercar ajuda cridant a tothom qui trobaven “El Vicenç s’ha mort! El Vicenç s’ha mort!”. Els crits van arribar a oïdes del seu pare, en Vicenç Martínez Vera, i cames ajudeu-me va córrer fins on hi havia el fill a terra, dessagnant-se. El va carregar a coll i cames ajudeu-me va córrer fins a cal metge. Els que m’ho van explicar diu que va anar al metge de Sant Boi (no sabem si a la Colònia no hi havia metge o no estava capacitat per atendre aquestes ferides), però a mig camí el fill ja era mort. No cal dir que va ser un fet que va trasbalsar als veïns de la Colònia, i la notícia va arribar fins al front de guerra on el seu germà Jaume, tinent de l’artilleria republicana, se’n va assabentar sense poder venir a l’enterrament.
Ningú no em va saber aclarir de qui eren les armes que hi havia amagades. Uns deien que eren de Nosaltres Sols, el grup catalanista format entre d’altres per Jaume Martínez, pel meu pare Gregori Font, per Ramon Pallarès i altres, però el meu pare m’ho va negar sempre. Diu que ells tenien armes per tal de defensar-se dels grups de la FAI que rondaven la comarca, entre els quals, els més temuts eren la colla de’n Marín, de Molins de Rei, i la del Xena de l’Hospitalet, però no disposaven d’aquest tipus d’armament amb bombes de mà. L’altra versió és que era del grup de la CNT de la Colònia amb forts lligams amb els de Sant Boi, cosa que és més creïble donat que els de la FAI s’havien proveït d’armament militar quan van assaltar les casernes al començament de la guerra.
Aquest fet va afectar tots els habitants de la Colònia, però els que més ho van sentir van ser els amics del nen Vicenç. Em permeto relacionar tots els nens que en aquells anys tenien entre deu i quinze anys, molts dels quals encara viuen en la memòria dels veïns de la Colònia.
nascuts el 1921.- FRANCESC GODAYOL VALLS i MARIA OLIVARES HURTADO
nascuts el 1922.- ENCARNACIÓ PRATS FERRANDO, RAMON VILA VIDIELLA, MIQUEL FRANQUESA ANGLADA, RAMON AMORÓS PONS, ROSA MARTÍNEZ VENDRELL, JOSEP FIGUERAS BUSQUÉ, JOSEP ROMAGOSA RAMONA , JOAN CASAS i PALMIRA BIOSCA VENTURA
nascuts el 1923.- VICENÇ NIN MICÓ, SANTIAGO BARREDA RIBAS, LEONOR PIZARRO CAMPUSANO, ANTÒNIA GUIMERÀ SANLLEHÍ, CARME AMILL MILLA, PILAR FRANQUESA ANGLADA , JOAN COMELLAS MIQUEL, RAFEL BOLADERAS BACH , JAUME ROIG PASCUAL, ANTÒNIA ROCAMORA GUIMERÀ, ANGELINA FISA MATAS, MARIA NOYA CASAS i CARME OLIVARES HURTADO
nascuts el 1924.- DOLORS PORTELLA BALLETBÓ, SALVADOR VILAR GAUDÓ, MARIA MATAS SERCHS, TERESA GUIMERÀ SANLLEHÍ, JAUME MARTÍ VENTURA, MONTSERRAT FRANQUESA ANGLADA, NÚRIA RIBAS JAUMOT, SEBASTIÀ RIGOL NOYA, VICENÇ MARTÍNEZ VENDRELL, ANTONI ROIG PASCUAL, COLOMA BAS MONTSERRAT, JORDI ELIAS BONELLS i CARME GAUDÓ CASAS
nascut el 1925.- DOLORS VILA VIDIELLA, JORDI FRANQUESA ANGLADA, MONTSERRAT RIU ARIMANY, JOAQUIMA BOLADERAS BACH, ANGELINA CAMPS ROCA , LLUÍS ESCALÉ VIÑAS, CONCEPCIÓ MARTORELL BAIGET, CARME BERNAL GRÀCIA i FRANCESC FONT CREIXEMS
nascuts el 1926. RODOLF DUÑACH AMIGÓ, RAFAEL PIZARRO CHAMBÓ, LLUÍS ELIAS BONELLS, MARCELINA TUTUSAUS MONTAÑÈS, ANTONI OLIVÉ SABATÉ, FRANCESC COMELLAS CASASAMPERE, MARIA RIGOL NOYA, ANTON GAUDÓ CAÑAMERAS, DOLORS GASCON MARTORELL, DOLORS QUINTANA BERTRAN, ROSA GAÑET AMIGÓ, JOAN FIGUERAS BUSQUÉ, ANTONI MARTORELL BAIGET i MARIA QUINTANA ARMENDARIS
Més història de la Torre Salvana
