LLIBRE DE PRELUDIS
Proa – A tot vent
189 pàgines
Com us ho podria dir sense que us ofenguéssiu? Jaume Cabré és un geni. Ja sé que ho sabíeu però calia dir-ho de nou. Si sou lectors d’antic recordareu les emblemàtiques novel·les Fra Junoy o l’agonia dels sons, La Teranyina i Senyoria, més endavant Les veus del Pamano. Per no dir les sèries mítiques de TV3 La Granja i Estació d’Enllaç. N’ha escrit d’altres, segurament tan bones com aquestes però que jo no he llegit. És molt probable que n’hagi publicat alguna de més sublim que a mi se m’ha escapat. Amb les que us he anomenat n’hi ha prou per què comprengueu, si us dic que quan el llegeixo, a mi se m’estarrufen els pèls de l’ànima. Però què us he de dir que no sapigueu ja.
Avui, a Llibre de Preludis, Jaume Cabré ens ofereix quatre relats, precisos, preciosos, pel gaudi de llegir. Precisos quan descriu el sentiment de l’autoestima, d’aquell desig que tenim tots de prosperar i de ser prou valorats, d’arribar a dalt de tot en alguna cosa del nostre imaginari més valuós. Preciosos quan parla de l’amor, propi o de l’altri. Sempre amb un escriure ric i poderós. Per a fer això calia ser un geni.
Al Llibre del Preludis, Jaume Cabré, amb una sola ànima, la música, explica quatre històries sorprenents, la d’un vampir, la d’un crític musical, la d’un violinista extraordinari i la d’una eterna aspirant a monja. En totes elles hi ha un motiu noble, un nus gordià i un desenllaç imprevisible. M’agradaria explicar-vos, ni que sigui resumidament, de què va cada història. Però pel vostre bé no ho faré.
Naturalment si dic això és perquè us el recomano. Però….. Si preferiu els relats d’acció, de suspens o d’aquells d’estil Ken Follet, llavors no. Perquè aquest llibre no va d’això. Aquest llibre va de sentiments, de pensaments, d’estimació, d’art i de coneixements, sobretot musicals de la música eterna, la de debó.
Aleix Font, 27 de febrer de 2023.
