Proa
368 pàgines
Martí Domínguez amb aquest llibre va guanyar el IV Premi Proa de novel·la, corresponent a l’any 2022. El jurat estava format per Clara Queraltó, Xavier Pla, Anna Sàez, Vicenç Villatoro i Josep Lluch. Martí Domínguez i Romero és possiblement un dels millors, si no el millor, escriptor de la literatura actual en llengua catalana. Nascut a Madrid l’any 1966 hi va residir durant cinc anys a causa de la feina de son pare, però es va criar a València d’on prové la seua família. D’ell he llegit La sega del 2015, L’assassí que estimava els llibres del 2017, L’esperit del temps del 2019 i Mater del 2022, i tots ells m’han encisat.
Mater és la història d’una mare que habita un futur distòpic on els habitants de la ciutat ho tenen tot pagat, vull dir que són feliços de fàbrica, sense malalties, sense mancances, sense dolor, fins al punt que es trenca la maledicció divina del “pariràs amb dolor” adreçada a les mares. De fet les dones són estèrils i els fills són fecundats, criats i esterilitzats en centres adients fins al moment en que són entregats a les famílies. Però què passa quan una noia, inexplicablement queda embarassada i a sobre vol tenir el fill? Vet aquí un problema gros. D’això va aquest llibre.
En el fons és una reivindicació de la diversitat i una apologia de la vida natural amb tot el què comporta, ocellets i rates, papallones i mosquits, sol i pluja, olor, pudor i dolor. I com que als llibres és bo que hi hagi un protagonista i un antagonista, també hi surt un cíborg sanguinari que va al seu encalç.
Martí Domínguez fa una mena de llibres que són imprescindibles. Així L’esperit dels temps és l’obra més verídica que he llegit mai sobre l’ocupació nazi de l’Est d’Europa, La Sega és una colpidora veritat sobre la neteja de maquis portada a terme amb total impunitat per la guàrdia civil després de la guerra del Franco. I aquest fa olor d’El mecanoscrit del segon origen i altres coses. En fi, llegiu-lo i ja m’ho direu.
Aleix Font, 3 de març de 2023.
