ALLÒ QUE HEU PARIT
D’Antonin Varenne
Traduït per Mireia Porta
Club Editor
328 pàgines
No he trobat a internet cap referència d’Antonin Varenne en català, i aquesta que transcric és una traducció del francès: Diu que Antonin Varenne va néixer a París el 1973, s’hi va quedar només uns mesos abans de ser segrestat pels seus pares per viure als quatre racons de França, aleshores amb un veler. Hi tornaria només als vint anys, per continuar els seus estudis a Nanterre.
Després d’un màster en filosofia (Maquiavel i il·lusió política), Antonin Varenne va deixar la Universitat, es va convertir en escalador de la construcció, va viure a Tolosa de Llenguadoc, va treballar a Islàndia, Mèxic i, el 2005, es va establir al peu de les muntanyes Apalatxes on decideix posar una primera història en paper.
A París hi ronda un assassí d’artistes, un artista que treballa amb carn i ossos, amb colors d’hemoglobina, amb collages fet de caps i cames encastats a mòbils que es mouen al ritme del Bolero de Ravel. I un policia estrella, embolcallat d’un aura d’actor de cinema entoma el cas amb la recança de saber-se entabanat. Quan estàs tot sol duent el cas del pitjor assassí en sèrie del moment, és que els teus superiors no et desitgen cap bé, i ell ho sap. Però no està tot sol, un antic detectiu que de nit s’enfila a la Torre Eiffel hi posa el nas. I un antic fabricant d’àngels, altrament dit metge avortista, li envia cartes i el convida a lavagulin, aquell whisky escocès d’alta volada. I un quiròfan on es practica la cirurgia de les flors. I un gos colombià.
Mentre llegia aquest llibre no podia deixar de pensar en el gran nivell de la prosa francesa feta de frases genials, de comparacions inimaginables fins que les llegeixes. Història actual de barris moderns i de suburbis. Nostàlgia de somnis que ja no veurem. I la vida continua malgrat la foscor d’un futur inevitable que ja tenim entre nosaltres. I si parlo en plural és perquè són diversos els autors d’aquest estil, com ara Jean-Claude Izzo o Pierre Lemaitre
A vegades la introspecció es pot fer pesada, però tal com la llegeixes saps que era necessària. A vegades enyores literatura de vuitè d’EGB, però avances i te’n sents reconfortat. Què et diria estimat lector per engrescar-te a llegir-lo. En un exercici d’honestedat et diré que si ets amant de llibres de Gerònimo Stilton, no el llegeixis. Si prefereixes el Ken Follet en tinc dubtes. I si vas per John le Carré o Paul Auster o Shari Lapena, per exemple, endavant, amb els ulls tancats. En gaudiràs plenament.
Aleix Font – 25 d’agost de 2018
