PEP COLL – El Crim de l’Alsina Graells

Pep Coll

L’ABOMINABLE CRIM DE L’ALSINA GRAELLS, de Pep Coll

Editorial Empúries

220 pàgines.

Pep Coll
Pep Coll

En el trajecte de Barcelona a Lleida de l’Alsina Graells s’ha produït l’assassinat d’un Diputat del Parlament de Catalunya per un partit espanyolista. En l’autobús també hi viatge un inspector dels Mossos d’Esquadra que es mor de ganes de portar el cas. Però hi ha un problema de jurisdiccions: On l’han assassinat? A la província de Barcelona? A la de Tarragona? O a Lleida?. Si és a la de Tarragona correspondria a la Guàrdia Civil, vet aquí el problema.

Pep Coll
Sinopsi a la contraportada del llibre

 

El capità de la caserna de la Guàrdia Civil de Montblanc és un d’aquells personatges franquistes que tenen la malaltia de la catalanitis, o de l’independententitis, i veu sediciosos a tot arreu. “Han assassinat a un dels nostres!” i s’ho pren com un afer personal. Però el Jutge no ho veu així i, tot i que l’encarrega al Mosso, fa venir els de la científica de la Policia Nacional, que naturalment no troben res.

Pep Coll
La portada de l’Abominable crim de l’Alsina Graells

Però per acabar-ho d’arreglar, algú dictamina que es tracta d’un afer de terrorisme i per tal toca portar-ho des de l’Audiència Nacional de Madrid. Com que a l’autocar també hi viatgen dos joves independentistes ja ho tenen tot resolt: només es tracte d’enviar-los a Madrid i amb quatre garrotades els faran confessar.

Pep Coll

I també hi viatgen una nena, una vella i un negre que sembraran de pistes per una nova versió. I també una dona gran que parla i parla i no calla mai, propietària d’una botiga de roba de Lleida. Ah! I el conductor de l’autobús. El Mosso investiga d’amagat i a cada viatger li descobreix  implicacions que el podrien fer sospitós. A vegades, tal com passa a la vida, les coses són més senzilles del que semblen i necessitem l’ajuda del qui menys ens pensem per il·luminar el camí de la veritat.

L'abominable crim de l'alsina graells

El Pep Coll té una manera de dir les coses que el fa fàcil de llegir. Ens parla de persones, de llocs coneguts i fets creïbles, situacions amb les que t’hi identifiques. Només té la pega que t’enganxa de manera que no pots deixar de llegir i t’acabes el llibre amb un parell de dies. Potser els que no estigueu avesats a llegir en català trobareu que abusa de paraules lleidatanes, que potser hi ha frases en les que no cal punxar-hi una paraula determinada que es podria dir d’una manera més genèrica. Però a la tercera pàgina ja li has agafat l’estil i no fa nosa.

 

Us recomano aquest llibre i tots els altres del Pep Coll. Estic segur que hi passareu una bona estona.

 

Aleix Font, 30 de juliol de 2017

Related posts