FILLS DEL FEBRER
Traducció de Xavier Zambrano
Univers Noir
452 pàgines – quartilla
“Alan Parks ha treballat en la indústria de la música durant més de vint anys. Gener de Sang, la seva primera novel·la, va ser rebuda com una de les grans novetats del noir del 2018. La seva nominació al prestigiós Grand Prix de Littérature Policière el va confirmar com una de les veus més interessants del panorama negre actual. Viu i treballa a Glasgow. Fills del febrer és el segon títol de la sèrie protagonitzada per l’inspector Harry McCoy.” Això hi diu a la solapa del llibre que avui comento. A internet, Josep Borrell, periodista i filòsof, a la pàginaEl Núvol, el digital de cultura del diari Ara.cat, diu: “Alan Parks està protagonitzant una de les sèries literàries més ambicioses fins al moment dintre de la novel·la negra escocesa, coneguda com a Tartan Noir. El retorn al Glasgow que el va veure créixer li ha donat l’oportunitat de reviure la dècada dels setanta acompanyat del detectiu McCoy, un policia dur amb qui ha quedat per viure dotze històries fascinants plenes de racons tan surrealistes com reals, de personatges que es fan coses terribles, però que no deixen de ser bona gent i amb qui travessa com poden els anys setanta al que ja no era «la segona ciutat de l’Imperi Britànic”. O sigui que és un autor a seguir perquè ens promet grans moments de la lectura. He de confessar que jo encara no n’havia llegit cap dels seus llibres, cosa comprensible si aquest és el seu segon, però no del tot comprensible si a hores d’ara ja n’ha escrit cinc d’aquest poc ortodox inspector de policia Mc.Coy.
En el llibre d’avui, el nostre inspector, junt amb la resta de policies d’elit de la seva comissaria de Glasgow, inicien la investigació d’una sèrie d’assassinats que comencen amb l’espectacular mort d’una promesa del futbol escocès. De seguida se n’adonen que allò no acabarà allà, sinó que tan sols és el començament d’una botifarra de cassos encadenats que, si no baden, acabarà també amb el propi assassinat. I, és clar, si acaben matant a l’inspector McCoy, qui investigaria llavors la seva mort? Ja es veu de seguida que això no pot ser de cap de les maneres, que les coses no van així i que mai, en la història de la sèrie negra (o del “Tartan Noir”), mai no s’havia vist la mort de l’heroi de la novel·la.
De manera lògica determinen que l’autor és un dels primers capitans d’un cap mafiós, anomenat, el capità, Kevin Connolly, un talòs que s’havia enamorat de la filla del cap mafiós, i per això, el cap l’havia acomiadat. A veure, siguem seriosos, a quin cap mafiós se li acut acomiadar al seu home de confiança? què es pensava, que es quedaria de braços plegats mantenint la fidelitat a l’antic patró? Jo, que no sóc cap mafiós, tampoc no ho faria, i el que fins llavors hauria sigut una mena de Déu per a mi, a partir d’ara seria com Llucifer, o el Pere Botero, que no sé qui és pitjor. No és així, senyors, no és així com els caps mafiosos acomiaden al seu home de confiança. Normalment el conviden a fer un passeig en un cotxe on ja hi ha els altres homes de confiança delerosos per a pujar el graó que aviat quedarà desocupat.
De totes maneres, en aquesta novel·la, el protagonista del costat bo, l’inspector McCoy, té lligams d’amistat amb un dels caps dels dolents, i això li proporciona una certa comoditat a l’hora de moure’s pels foscos camins del crim organitzat. I això, a mi, em dóna una certa credibilitat. Perquè en la vida real les coses van així (qui no recorda els inacabables casos de corrupció de la policia franquista i dels seus hereus actuals?). I si es tracta d’emmascarar un cas d’assassinat, doncs es fa, total tampoc n’hi ha per tant. I si ara em ve de gust xuclar una línia de pols de color blanc, doncs es fa, què carai. I així, mentre el nostre heroi va transitant entre el Cel i l’Infern, nosaltres poc a poquet podrem veure la llum al final del túnel.
I ja que he començat amb citacions, deixeu-me també acabar amb una mica del que diu a la contraportada del llibre: Grans personalitats de la ciutat de Glasgow mortes de la manera més brutal i, com a única pista, una paraula gravada als seus pits sense vida. Bandes rivals que lluiten per aconseguir el control de submon criminal. I Cooper, el millor amic de la infantesa de l’inspector Harry Mc.Coy, enmmig de tot aquest entramat.
Amics de la sèrie negra (o del Tartan Noir), llegiu aquests llibres de l’inspector McCoy perquè segur que us agradaran. Jo ja tinc ganes de llegir-me el primer llibre de la sèrie, que normalment acostumen a ser els millors, i després ja vindran els altres.
Aleix Font, 14 de maig de 2024.
