DERSÚ UZALÀ
PEL PAÍS DE L’USSURI
Símbol editors
738 pàgines
A mi m’agrada viatjar. De fet sóc un viatger empedreït. Però no de l’estil dels viatgers impulsius, contaminadors d’avió o de cotxe amunt i avall sense parar quiets. No. Jo viatjo assegut a la butaca de casa, si plou escoltant la pluja i si fa sol veient els pardalets que baixen a fer saltets per l’eixida. Ara fa dies que viatjo pel País de l’Ussuri (O sigui, totes les terres les aigües de les quals van a parar al riu Ussuri), en companyia de l’explorador, cartògraf, naturalista, militar rus, Vladimir Arséniev i també del que segurament va ser el darrer home de les muntanyes, en Dersu Uzalà, un membre d’una tribu xinesa, els gold.
El riu Ussuri és un riu a l’est de la Manxúria de Rússia. Forma part de la frontera xino-russa segons la Convenció de Pequín de 1860, fins que s’uneix al riu Amur que desaigua a l’oceà àrtic. Té aproximadament 897 km de llargada amb una conca de drenatge de 193.000 km². Es glaça de novembre a abril. Aquest país de l’Ussuri és un extens territori situat a l’extrem oriental de Sibèria. El clima hi és extrem. A l’estiu els eixams de mosques no deixen viure ni humans ni animals, i a l’hivern les temperatures baixen per sota dels trenta graus.
Només començar el llibre, l’autor i protagonista del relat, Vladimir Arseniev, es pregunta “Què és viatjar” I dóna una sèrie d’opinions, de coses a tenir en compte. De la preparació improvisada i meticulosa. Perquè abans no era com ara que si et deixes els paracetamols pots pensar “ja me’ls compraré a la propera farmàcia que trobi”, o si et deixes un jersei pots dir “Ja m’ho compraré quan arribem a Novosivirsk. En aquells temps de principis del segle XX calia ser previsor i pensar molt en el viatge.
I després ve el motiu del viatge, que traduït al dia d’avui podria voler dir: Per què volem viatjar?, què ens mou a viatjar, d’on prové aquesta dèria de córrer quilòmetres i quilòmetres lluny de casa. Desconnectar?, el sol (o efecte Diògenes)?, Aprendre, fer cultura, quina mena de cultura, la dels grans supermercats, la dels arquitectes que no siguin catalans, les tradicions que no siguin catalanes, els arguments de les agències de viatges?. En fi, que el motiu era, i hauria de ser encara, important.
En el llibre que comentem, el motiu era evident perquè el Vladimir Arseniev era un científic naturalista a les ordres de l’exèrcit rus. Aquests viatges transcorren entre els anys 1902, 1906 i 1908, quan encara hi havia extensos territoris totalment desconeguts, amb una fauna salvatge abundant i amb boscos primigenis, on hi vivien tribus autòctones, antigues amb unes persones supervivents d’uns coneixements plenament adaptats al medi en el que vivien. Aquestes tribus poc a poc es van anar extingint a causa de les virus importats dels xinesos i dels colonitzadors europeus. Els seus idiomes anaven desapareixent amb rapidesa.
Derzú, l’altre protagonista, creia fermament en aquella mena de religió repectuosa amb la Naturalesa que considera que tots els éssers vius són persones, i hi parla constantment. No només parla amb el tigre i s’hi enfada si els segueix les passes sinó que també li demana perdó si creu que ha fet alguna cosa que el pot perjudicar; té prohibit disparar al tigre i està absolutament penedit d’una vegada, ja fa anys, quan el va ferit per equivocació, pensant que era una bèstia apta per a menjar.
Per no estendre’m us diré només que d’aquest llibre en van fer una famosa pel·lícula titulada Dersú Uzalà, dirigida per Akira Kurosava que us aconsello ferventment.
Aquest llibre és un llibre preciós que no sé si us el puc aconsellar. Primer perquè és massa llarg. Són més de set-centes pàgines, moltes de les quals amb descripcions de flora i de mineralogia que a nosaltres, que més aviat som lectors de sèrie negra, de llibres romàntics o de biografies, se’ns fan feixugues. Tot i així us ho dic, és un bon llibre que a mi m’ha agradat molt. A partir d’aquí, vosaltres mateixos.
Aleix Font, 11 de gener de 2024.
