EL LLIBRE DELS MIRALLS d’Eugen O.Chirovici

El Llibre dels Miralls - E.O.Chirovici

EL LLIBRE DELS MIRALLS, d’E.O.Chirovici

Traduït per Albert Torrescasana

Edicions 62

316 pàgines

Llibre dels Miralls - E.O.Chirovici
Primera pàgina del Llibre dels miralls amb menció al traductor

Deixeu-me fer un parèntesi. Vaig veure una pel·lícula desastrosa, War Pigs,  ambientada en la segona guerra mundial, on un coronel atípic recluta un tinent amargat amb la missió que s’infiltrin a les línees alemanyes per veure sí és veritat que tenen un canó molt gran. Aquest tinent va a buscar un grup de mitja dotzena de dropos i els entrena d’una manera tan original (fent curses carregats amb un sac de sorra) que al final són quasi invencibles fins el punt que aconsegueixen capturar un tanc i una camioneta, s’infiltren a la base alemanya, destrueixen el gran canó, maten quasi tots els alemanys i tornen a casa. El coronel els felicita i el tinent va al cementiri on hi ha els anteriors companys i els resa una oració. Genial!

Wqr Pigs

Però ho vaig comentar a uns companys i un em va dir “Doncs a mi em va agradar”. I això em va fer més efecte que la visió de la pel·lícula. Com pot ser que aquesta mena de nyaps tinguin un públic objectiu? I aquesta pregunta m’obre els ulls a moltes possible preguntes: Com pot ser que hi hagi gent que devorin les inacabables versions literàries  d’intrigues vaticanes? Com pot ser que en Ken Follet sigui tan valorat? Com pot ser que massivament els gustos s’encaminin en una direcció,  Beatles, Bisbal, rapers, o els misògins sudamericans? Com pot ser que votin al PP o a Ciudadanos? I etc. I aquestes preguntes sense resposta em destaroten els esquemes basats en l’innocent maniqueisme del que és indiscutiblement bo i el que és incontestablement dolent.

War Pigs

Així doncs, com puc recomanar d’una manera universal aquest meravellós Llibre dels Miralls?, com puc dir que és una delícia llegir un text ben escrit, ben raonat, amb frases originals, ben escrites, amb gràcia, amb profunditat? Com puc recolzar fervorosament un relat ben estructurat si sé que una majoria potser s’estimen més un bon cop de puny o unes pàgines plenes de cadàvers amb unes investigacions impossibles?

War Pigs

No em queda cap altra solució que tirar pel dret i afirmar que és un llibre inqüestionable, amb una trama ben organitzada, amb unes seqüències lògiques, amb unes afirmacions que comparteixo, amb un estil que encaixa perfectament amb  els meus paràmetres de perfecció. I com a exemple d’aquesta qualitat transcriure unes frases com a prova.

El Llibre dels Miralls - E.O. Chirovici

 

Una manera elegant de dir Som-hi!: La Laura li diu al Richard “I ara…. traieu-vos els pantalons, capità. No veieu que hi ha una dama nua que us espera?

A vegades tens la sensació que camines per camins allunyats de la majoria: En Kerr li pregunta al Harry “…Com va això?” el Harry contesta “…Jo aquí, un altre dia al planeta dels simis. Intento fer veure que no sóc humà per no acabar en una gàbia…”

Encaixa perfectament amb el meu convenciment que ens manipulen les notícies: Quan ell li diu que potser el cas ja no interessa a ningú, la periodista li contesta “Siguem sincers. Els fets són el que els directors o els productors decideixen publicar als diaris o emetre a la ràdio o a la televisió. Sense nosaltres, a ningú li importaria un rave que s’estiguessin matant a síria, que un senador tingués una amant o que s’hagués  comès un assassinat a Arkansas. No en tindrien ni idea, que aquestes coses estan passant. Al públic no li ha interessat mai, la realitat, John. Al públic li interessen les històries....”

Quantes àvies no s’hi ha trobat, impensadament: La Leonora Phillis explica com és que cuida un net d’un any i mig: “La Tricia, la meva filla, havia anat a Rhode Island a veure un paio que havia conegut per internet i li havia demanat si li podia cuidar el nen fins que ella tornés. D’això en feia dos mesos”

La gent no vol la veritat, volen bons finals: En John Keller creu que ha descobert qui va assassinar en Wieder, però està desmoralitzat i comenta “No m’interessava garantir que s’imposés la justícia. …..ja era prou despert per saber que la veritat i la justícia no sempre són sinònimes. Almenys en una opinió coincidia amb la Sam: gairebé tothom prefereix les històries boniques i senzilles a les veritats enrevessades i inútils

Quan s’acaba el dia, a vegades et qüestiones què hi fas aquí: Comença un nou capítol “En Matt Dominis em va trucar un d’aquells vespres en què et sap greu no tenir un gat”

El Llibre dels Miralls - E.O.Chirovici

De l’autor, Eugen O. Chirovici, poca cosa en puc dir fora del que hi ha escrit a la solapa de la novel·la, que va néixer l’any 1964 a Romania, que la seva llengua és la romanesa, que aquest Llibre dels Miralls és el primer que escriu en anglès i que abans havia escrit contes en romanès. A internet no he trobat pràcticament res més. I és una llàstima, perquè qui és capaç d’escriure així hauria de tenir més obra per poder seguir-la, per gaudir-la, per comentar-la amb els amics. I si llegiu el llibre, ja em direu si no tinc raó.

El Llibre dels Miralls - E.O.Chirovici

Del traductor, Albert Torrescasana, a internet diu que va néixer a Manresa, 1974, és llicenciat en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant els últims vint anys ha versat al català autors com Lucia Berlin, Agatha Christie, Arthur Conan Doyle, Roald Dahl, Junot Díaz, Jeffrey Eugenides, Alfred Hayes, Kazuo Ishiguro, Hanif Kureishi, H. P. Lovecraft, Ian McEwan, Lorrie Moore, Philip Pullman, James Salter, Vikram Seth i John Williams. També s’ha dedicat a la docència, ha treballat com a corrector al diari El Punt i ha realitzat traduccions de doblatge i subtitulació per a diverses productores. En l’actualitat condueix el club de lectura de la Biblioteca de Banyoles, ciutat on viu i treballa. Jo n’he llegit Tigres en un cel vermell, Manual per a dones de fer feines, i El llibre dels miralls, tots tres m’han agradat i això també diu molt a favor del traductor.

 

Aleix Font – 2 de març de 2019

Related posts