JORDI COCA I VILLALONGA
Jordi Coca , segons la Viquipèdia, va néixer a Barcelona l’octubre de 1947 i és un dels escriptors més prolífics d’avui en dia. La seva obra és extensa i abraça diversos àmbits, Poesia, Novel·la, Narrativa breu, Narrativa infantil i juvenil, Teatre, Crítica literària o Assaig. Pels meus limitats coneixements només en centraré en la novel·la i reprodueixo els que surten a la Viquipèdia.
Al meu parer també és dels de més gran qualitat i per tal el recomano per a passar una bona estona. Potser no sóc el més adient per a opinar doncs tan sols he llegit tres llibres seus, però com que tots tres m’han agradat res no em fa pensar que els altres no tinguin la mateixa qualitat. Són, En caure la tarda, Sota la Sorra i Els ulls dels homes mentiders, aquest darrer de la col·lecció Matar el Monstre que ja per això és recomanable.
Detallo l’obra de novel·la, i a continuació comentaré els que vagi llegint.
Novel·la
- Els Lluïsos. Barcelona: Edicions 62, 1971.
- Alta comèdia. Barcelona: Pòrtic, 1973.
- El detectiu, el soldat i la negra. Barcelona: Laia, 1978.
- Mal de lluna. Barcelona: Edicions 62, 1988.
- La japonesa. Barcelona: Destino, 1992.
- Louise: un conte sobre la felicitat. Barcelona: Destino, 1993; Barcelona: Edicions 62, 2006.
- Paisatges de Hopper. Barcelona: Edicions 62, 1995.
- Dies meravellosos. Barcelona: Edicions 62, 1996.
- L’emperador. Barcelona: Destino, 1997.
- De nit, sota les estrelles. Barcelona: Proa, 1999.
- Sota la pols. Barcelona: Proa/Columna, 2001.
- Lena. Barcelona: edicions 62, 2002.
- Cara d’àngel. Barcelona: Edicions 62, 2004.
- El secret de la cavalleria. Barcelona: Edicions 62, 1978-2004.
- Sorres blanques. Barcelona: Edicions 62, 2006.
- La noia del ball. Barcelona: Proa, 2007.
- La nit de les papallones. Barcelona: Edicions 62, 2009.
- En caure la tarda. Barcelona: Edicions 62, 2012.
- El diable i l’home just: Galàxia Gutenberg, 2014.
- Califòrnia: Galàxia Gutenberg, 2016.
- Els ulls dels homes mentiders. Comanegra, 2018 (Veure l’enllaç, que ens porta a la Col·lecció Matar el Monstre)
SOTA LA POLS
Proa – Columna
222 pàgines
El llibre ens parla de la vida i dels pensaments d’un adolescent en la tenebrosa Barcelona dels anys cinquanta, en plena barbàrie del franquisme on la policia podia trucar la porta en qualsevol hora del dia o de la nit per emportar-se el pare a la comissaria, d’on no sempre en tornava viu. També feien de les seves els escamots de falange amb els quals no era convenient tenir-hi res en contra. Per acabar-ho d’arrodonir, el pare exerceix una violència amb els de casa que encara enfosqueix més el panorama de l’adolescent.
El protagonista viu la por i les poques esperances, pateix l’empresonament que significava l’escola d’aquells anys, i l’avorriment d’una vida sense al·licients on l’única sortida és el suport d’algun amic com ell i el suport que a vegades dóna la companyia de la colla. Així descobriran els límits del barri amb els seus llocs prohibits. Davant d’aquesta mediocritat, el més valent és el que opta pel suïcidi. Els altres aniran resistint els embats de l’existència pensant que si ara no estan bé, demà encara estaran pitjor quan hagin d’entrar a treballar.
Amb aquesta temàtica sembla quasi impossible de fer atractiu qualsevol relat, però Jordi Coca ho aconsegueix amb la seva prosa rica i els seus pensaments escaients. Cadascú té la seva manera de pensar i de parlar, fins i tot els renecs del pare semblen verídics d’aquells temps. Em recolza amb la meva opinió el fet que aquesta novel·la hagi guanyat el Premi Sant Jordi de l’any 2000
M’ho he passat molt bé llegint-lo i sé que si te’l recomano no quedaré gens malament.
Aleix Font.
12 de febrer de 2019.
