Avui ens hem trobat cinc amics per a continuar una tradició encetada fa quatre setmanes, l’ esmorzar d’amics.
Quan teníem quinze i setze i disset anys, i fins que ens vam casar, vam nuar uns vincles d’amistat amb el grup de nois i noies del poble que han perdurat tota la vida. Quan ens vam casar ens vam distanciar a causa dels treballs i necessitats que comportava la creació de cada família. I ara que ens hem jubilat ha arribat l’hora de reemprendre aquelles trobades, aquelles converses que havíem deixat interrompudes durant quaranta anys. I com si no hagués passat el temps hi hem tornat, amb la mateixa facilitat, amb els mateixos temes, amb idèntiques ganes de riure.
L’Antonio s’ha llevat d’hora, ha salat les galtes de porc, a preparat l’allioli, ha encès el foc i ja ha preparat l’escalivada de pebrot i d’albergínia. El Ciscu Huertas ha portat les cerveses, el Josep ha dut el pa, la coca i la xocolata pels postres, el Nani la ratafia, i jo he portat el vi.
Hola, què tal, com esteu, hi ha gana i quatre formalismes més i el Josep de seguida ha pres la responsabilitat de coure el tall. L’Antonio ha collit un cogombre del seu hort i l’ha amanit amb oli i sal, i mentre esperàvem que el tall acabés de coure hem anat picant tallets del millor cogombre del món.
L’ esmorzar amb amics hauria de ser recepta mèdica
Hem començat a esmorzar i sense cap ordre del dia hem anat encetant tots els temes d’avui: les vagues de França, les diferències entre els sindicats d’aquí i d’allà, el paper dels avis en el sistema educatiu del nostre País, la necessitat de fer una gran manifestació d’avis per exigir un canvi d’orientació en els horaris de les escoles o de les feines dels pares, els atemptats jidaïstes, el paper de la premsa com avantguarda dels exèrcits, les bromes que fèiem quan érem joves, i les enquestes sobre les eleccions del proper dia vint-i-sis en les que tornaran a votar al PP malgrat la corrupció. I encara que bàsicament coincidim en tot, cadascú opinava segons li venia de gust per avivar la controvèrsia. Un diu “les opinions són com els culs, cadascú té el seu, però no hi hem d’entrar”, un altre diu “la millor xocolata és la del noranta per cent de cacau, però a mi m’agrada la xocolata de llet” i tots hi estem d’acord. I llavors parlem d’alimentació saludable i de greixos saturats.
Fa bon dia; vénen núvols i se’n van. S’hi està bé a l’ombra del rafal i la mica d’airet és gratificants. Escoltem els nens que surten de l’escola i deduïm que ja deuen ser la una. Endrecem la taula i s’ha fet l’hora de marxar, són quarts de dues, hora d’anar a dinar. Qualsevol diria que només pensem en menjar. Potser és que ens anem fent vells.
Aleix 15 de juny de 2016
