LA COLÒNIA GÜELL I EL TRÀFIC D’ESCLAUS
EUSEBI GÜELL I BACIGALUPI
La Colònia Güell va ser fudada per Eusebi Güell i Bacigalupi, Compte de Güell, l’any 1890, i des de llavors, els habitants de la Colònia hem dut com a tercer cognom el d’aquest insigne mecenes de la cultura i de la dignitat de Catalunya.
Segurament és per aquest darrer motiu que hi ha gent molt interessada en retreure possibles indignitats a aquest personatge, i els veïns de la Colònia hem escoltat sovint frases denigrants associades al Compte de Güell, com ara que va ser esclavista, o que tractava als treballadors de la fàbrica de la Colònia Güell d’una manera miserable.
Dóna la casualitat que sempre que s’ha volgut contrastar qualsevol d’aquestes difamacions no s’han pogut mantenir d’una manera científica i serena. Per exemple, l’acusació d’explotació infantil no és defensable si el fet es contextualitza a l’època en que passava, i si comparem la situació dels infants a la Colònia Güell amb la que es vivia a pagès, o a qualsevol altre empresa del país d’aquells temps, els de la Colònia Güell sempre quedaven en millor situació. I si mirem la situació dels treballadors passa exactament el mateix, a la Colònia Güell hi havia cases dignes per als treballadors, hi havia escoles i llar d’infants, metge, ateneu, teatre, camp d’esports etc. i va ser dels primers llocs on s’hi va implantar el cap de setmana festiu i la jornada de vuit hores.
I quan toquem el tema ferragós del tràfic d’esclaus, no deixa de ser curiós la repetició excessiva d’afirmacions dubtoses aixÍ com la improbabilitat de les fonts d’on prové aquesta afirmació. Si anem a la pàgina de Wiquipedia https://ca.wikipedia.org/wiki/Eusebi_G%C3%BCell_i_Bacigalupi hi trobarem les següents frases:
“…..també magnate de la trata de negres y la explotació de esclaus”
“….que havien obtingut grans fortunes en ultramar, molts amb la trata o bé la explotació de esclaus negres a ultramar.”
“A ell mateix, Eusebi Güell, industrial, esclavista, mecenes i polític,”
Tenint en compte que Eusebi Güell i Bacigalupi va néixer l’any 1846, cal fer esment a les següents dades:
- Anglaterra va abolir l’esclavatge el 1807, França el 1848, Espanya el 1835 si bé va seguir a les colònies, però “seguir” no vol dir que s’acceptés el seu transport amb vaixells, sinó que on hi havia esclaus en podien seguir tenint.
- Anglaterra va prohibir el tràfic d’esclaus l’any 1835 i en perseguia el seu transport a través del mar. Aquell any, Eusebi Güell encara no havia nascut. A fi de fer complir extensivament aquesta llei Anglaterra va destinar trenta vaixells que van donar per completada la seva feina l’any 1867, en que Eusebi Güell tenia onze anys. Costa de creure que a aquesta tendra edat fos un tractant d’esclaus.
I no deixa de ser sospitós l’acabament d’aquest article de Wiquipèdia on s’hi diu:
“Eusebi Güell i Bacigalupi va morir a la seva casa del Parc Güell, el 8 de juliol de 1918. El seu cos va ser traslladat al Palau Güell, des d’on va sortir l’enterrament amb el taüt cobert per la bandera de la Lliga Regionalista que també havia cobert els fèretres de Prat de la Riba, el doctor Robert i mossèn Cinto Verdaguer.”
A veure, senyors, algú em podria explicar quina era la bandera de la Lliga Regionalista? Tant perillós és dir senzillament que el taüt es va cobrir amb la bandera catalana? Realment hi ha una gent que pateix urticària quan es parla de Catalunya i de les seves figures emblemàtiques i, malhauradament, aquesta gent acostumen a tenir enormes facilitats per deixar escrites les seves interpretacions de la nostra història. Una veritable llàstima.
Aleix Font
15 de juliol de 2017