BLANCA BUSQUETS – JARDI A L’OBAGA

BLANCA BUSQUETS

JARDI A L’OBAGA

Proa

250 pàgines

Blanca Busquets continua amb els nivells de qualitat dels llibres anteriors. En aquest parla per boca de l’Aniol, un avi vidu, ens explica la seva vida des de les acaballes de la República fins avui en dia. I també la dels que l’envolten, la seva família i la família rica dels Torralba, barcelonins estiuejants que passen les vacances a La Carena, el poble de tots plegats. Els Torralba són propietaris de la casa i els terrenys de l’Aniol, i aquests els fan de masovers, els cuiden la casa, el jardí i els camps. L’Aniol tenia un amor, però per no ser valent, per no poder parlar quan la noia ho esperava, el va perdre i tota la vida va pensar en la primera (què ens passa als nois de quinze, setze i disset anys que se’ns trava la llengua, se’ns tanca la boca i el cervell se’ns espesseix quan estem davant la noia més important de la nostra vida?). L’Aniol es va casar amb una altra noia, una bona dona que sempre el va estimar. I va tenir fills i néts. L’altra també es va casar i també va tenir fills i néts, i aquests fills i néts també van estimar l’Aniol, perquè era un bon home, perquè callava en els moments més importants, perquè sabia coses del poble, de les cases i de la gent, i perquè a l’hort i sembrava mongeteres que els petits corrien a mirar si ja es podien collir.

També intercala converses actuals en la que els néts el cuiden i el vigilen, amb els records més o menys cronològics de la seva vida. Així algú pot dir “Aniol, vigila de no caure el  pedrís” i continuar “Llavors no hi havia cotxes i vam baixar caminant fins a Serd”. Vaig comentar a La nevada del cucut, que no em va agradar gaire, però admeto que marca l’inici d’unes novel·les impressionants, meravelloses tant en personatges com en estil i també en la utilització d’un llenguatge ric i preciós. En el llibre d’ara aclareix que La Carena és Cantonigròs, que Serd és Vic, Saltamartí l’Esquirol, El Clot és Rupit, els Cingles el pla d’Aiats i el Grèvol és Cabrera, tots ells paratges on transcorren el collaret de vides i d’històries que vindran.

En l’actual també floreixen de manera esporàdica però continuada l’estil de paraules i frases genials. que en d’altres llibres seus creixen  com les flors de primavera fins il·luminar les novel·les per omplir-les de bellesa. Els que sou buscadors de bolets coneixeu la sensació de trobar un rovelló a la vora del camí. En els llibres de la Blanca Busquets també hi descobrireu aquest goig de frases perfectes que et fan plantejar la immensitat de possibilitats de l’idioma.

Transcric els personatges per si més endavant tornen a sortir, ni que sigui com a referències llunyanes:

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&