Aficions i vivències des de la Colònia Güell
Per acomiadar l’any, què millor que un poema de Cèlia Sànchez-Mústich Casa meva Casa meva és petita però confortant. Portes de faig, terra de gres català… La sala és ambientada per un oli que figura una tassa fumejant de cafè, i al sostre hi ha bigues de fusta que sempre em recorden les vies del tren. Hi ha un gat de mentida -fet a consciència, perquè tothom hi caigui- sobre un bagul al rebedor. La cuina és funcional i alegre, i dóna a un pati que algun dia —ho tinc…
Read More
LA IMPORTÀNCIA DE LA GENT 1955. Pàrvuls Potser tot va començar amb la idea del Nani de fer una llista de tots els habitants de la Colònia des de l’any 1926 fins avui en dia, a partir dels censos dels Mormons Americans. O potser abans, perquè fa temps ja havia escrit sobre la preeminència de les persones per sobre de les pedres quan un guia explicava a uns turistes si tal casa era d’un arquitecte o d’un altre, i jo explicava que ells no sabrien mai la gent que…
Read More
DONAL I HILLARY Estàvem parlant entre amics i quan va sortir el tema ho vaig dir: “Jo preferiria que sortís el Donal Trump”. Tots els que ho van sentir es van posar seriosos, van deixar de parlar i, com si s’hagués aparegut el diable em van mirar amb una altra cara. La nostra amistat perillava. Com podia ser que l’expressió lliure d’un pensament pogués influir d’una manera tan radical amb els lligams de tota una vida? Vet aquí l’enorme poder de la premsa. I la veritat és que a…
Read More
MEMÒRIA NUCLEAR Jota, el ball més antic de la memòria. Tinc un somni que em parla de l’organització dels records, les preferències, les il·lusions o sensacions al nostre cos, al nostre jo que és més que uns quilos d’ossos, carn i pèls. Els científics ja han identificat el lloc on es troba la caixa dels trons, i l’han ubicada a diverses zones del nostre cervell, de manera que arribarà algun dia que podran obrir cada pany per pinçar-ne imatges de colors i olors de qualsevol vora del ventall de la…
Read More
CONTES DE LA COLÒNIA GÜELL – LA BOMBETA Fàbrica de la Colònia Güell Avui he anat caminant fins a la Cope per a comprar una bombeta a la ferreteria (Cope: Ciutat Cooperativa de Sant Boi. Pels de la Colònia Güell, La Cooperativa, o cumpretiva, és l’edifici de l’antiga botiga obrera del carrer Claudi Güell). Fa molt bon dia i convida a caminar. Just al passar la riera hi havia un grup de cagagossos fent tertúlia o festejant, que mai se sap. Els seus gossos, juganers, han vingut corrents al meu…
Read More
ESPÀRRECS DE TARDOR – 3 d’octubre de 2016 Dilluns tres d’octubre de dos mil setze. Perquè aquesta nit ha plogut i em feia por de trobar el bosc mullat, he enviat un WhatsApp als company per si ho volien ajornar, però no, tots en teníem moltes ganes d’anar a la muntanya i hem pensat que ja s’hauria assecat. Resulta que inesperadament aquesta tardor hi ha florida d’espàrrecs, com si fos el més de març, i això s’havia d’aprofitar. No passa cada any que tenim una nova oportunitat…
Read More
COLÒNIA GÜELL ABANS TOT AIXÒ EREN CAMPS (cançó de Riu) Ermita de Sant Antoni, al cim del Montpedrós Avui, quinze de juliol de 2016, he pujat a dalt de Sant Antoni, el cim del Montpedrós. I hi he anat perquè sí, perquè notava alguna cosa que em cridava des d’allà dalt, perquè en tenia necessitat. A ponent Torrelles de Llobregat He aparcat al coll de can Cartró, he passat el Pla del Mas Sala, he anat fins al Pla de les Bruixes i allà m’ha vingut…
Read More
Avui copiaré uns escrits que ja vaig publicar fa dos anys en els que definia als meus néts. Sé que no està bé això de duplicar escrits, però es tracta d’una necessitat superior a l’ètica que espero que em perdonareu. ORIOL FONT MARTÍNEZ L’Oriol Font Martínez té deu anys, és el més gran dels meus néts, el primer i durant un any va ser el més estimat, si no és que encara ho és. L’amor deixa una estigma enganxada al pensament que perviu eternament. Ell em va ensenyar que…
Read More
Avui ens hem trobat cinc amics per a continuar una tradició encetada fa quatre setmanes, l’ esmorzar d’amics. Quan teníem quinze i setze i disset anys, i fins que ens vam casar, vam nuar uns vincles d’amistat amb el grup de nois i noies del poble que han perdurat tota la vida. Quan ens vam casar ens vam distanciar a causa dels treballs i necessitats que comportava la creació de cada família. I ara que ens hem jubilat ha arribat l’hora de reemprendre aquelles trobades, aquelles converses que havíem…
Read More
(A la corretjola, els nens petits n’hi diuen campanetes. N’hi ha de diferents colors. La tija s’escampa a ran de terra) Vaig començar a treballar als catorze anys, a Barcelona, molt il·lusionat perquè ara “ja era gran”. Però per un noi tímid com jo, situar-lo al mig d’aquella jungla amb homes grans, amb nois de tota mena, espavilats com a guineus, va ser un cop molt fort. Sovint se’n en reien de mi perquè era de poble i no faltaven les bromes esmolades que jo no sabia com respondre. I em…
Read More