APRENDRE A ESQUIVAR LES BALES
La Campana
252 pàgines quartilla
Aquesta és la primera novel·la del periodista Xavi Coral. Sembla ser que el seu avi, Josep Trullàs, va escriure el dia a dia de les seves vivències al front de l’Ebre durant la guerra del Franco i, el que és encara més important, va poder conservar escrits a partir dels quals Xavi Coral bastirà la novel·la Aprendre a esquivar les bales.
Josep Trullàs tenia estudis de Química i per motiu el van enviar de tinent d’artilleria on necessitaven gent preparada per als complicats càlculs d’orientació de les bateries de canons. Tot i això no el van destinar al lloc predestinat, sinó que al front de l’Aragó va fer d’encarregat de proporcionar intendència als soldats del front. Va tenir oportunitat de viure diferents efemèrides de la guerra, com ara els Fets de Maig que va enfrontar anarquistes amb comunistes. La Batalla de l’Ebre, primer a la zona sud i després cap al front de Balaguer. La incomprensible aberració de la lleva del biberó amb la conseqüent mortaldat de joves quasi infants- La retirada, els camps de concentració francesos i el maltractament que van patir per part de l’exèrcit francès. El retorn a Catalunya i la incorporació a un batalló de desafectes en ple desert a la zona de Melilla on va conèixer el veritable infern que significa estar presoner militars espanyols malalts d’odi cap als republicans i els catalans (al primer dia va assistir a la pallissa mortal que van rebre tres reclusos catalans per haver arribat uns minuts tard al toc de diana). A la contraportada del llibre hi fan la següent sinopsi:
Amb l’inici de la Guerra Civil, Josep Trullàs decideix allistar-se com a voluntari per defensar la República i deixa a Terrassa la família i un futur prometedor. La seva història és la de la derrota de l’exèrcit republicà, que viurà en primera persona a cada baralla, a cada front, i al llarg d’una dura i prolongada postguerra que es convertirà en un infern encara més cruel que la guerra mateixa.
La seva història és també el compromís amb l’amor que només arriba per carta, la força de l’amistat forjada al camp de batalla i el desafiament a la mort, que assetja a cada pas. Són sentiments que es viuen amb la intensitat del temps afegit que s’acaba, on més sobreviurà qui aprengui a esquivar les bales.
Un llibre escrit a quatre mans que Josep Trullàs va iniciar amb la voluntat d’atrapar diàriament totes les vivències i l’horror que veia amb els seus propis ulls. Vuitanta anys després, el seu net, el periodista Xavi Coral, novel·la la vida del seu avi en aquest debut literari que pretén fer justícia a tots aquells que no van poder tornar de la guerra i fer sentir la seva veu.
I a la vitel·la, Xavi Coral encara hi afegeix “El meu avi representa tants altres soldats que no van poder tornar de la guerra i explicar la seva història”.
Aquest és un llibre escrit en tercera persona on Xavi Coral ens va relatant la vida del seu avi en aquella etapa tan penosa de Catalunya. Té l’encert d’utilitzar capítols curts, de dues, quatre o sis pàgines, cosa que sempre fa més agradables les novel·les. És emocionant conèixer aquesta història que també van viure els nostres ancestres. I tot plegat amb l’art d’aquest autor. Per tot plegat us el recomano ferventment.
Aleix Font, 2 de setembre de 2024.
