FINS ON ENS ELEVEM EN LA FOSCOR
Traducció d’Edgar Cotes i Argelich
Sembra llibres
326 pàgines (21×13)
Aquest llibre, per al meu gust, té una lletra massa petita, una mala composició del text que fa que a vegades, moltes vegades, ens escriguin dues paraules juntes que et fan alentir la velocitat de la lectura per a poder desxifrar què volen dir, fins que te n’adones que senzillament no tens una paraula sinó la unió de dues, i per acabar-ho d’adobar té una enquadernació incòmoda que t’obliga a fer pressió sobre les pàgines per poder llegir les paraules inicials de cada línia de text i, a vegades, les finals. Dit això us he de dir que és una història fabulosa, talment un remolí que et xucla cap endins per a seguir llegint. Ei, sempre que tinguis una bona vista.
Malgrat tot, Uau, quin llibre! Els qui no hagin plorat al segon capítol, o ni tan sols hagin notat una llagrimeta pugnant per aflorar pel llagrimall, que s’ho facin mirar, que consultin a un psicòleg o potser a un òptic perquè li desembussin els conductes secretors.
Només començar, Sequoia Magamatsu, ens situa en la catàstrofe del canvi climàtic a la Sibèria profunda on la fosa del permagel fa que aflori la vida de fa milers d’anys. Així han localitzat el cadàver d’una noia (una nena) de fa milers d’anys en aparença pràcticament intacta. Tan és així que a l’hora d’explorar-la no han parat esment que en aquella antiguitat hi havia uns virus pels que no hi estem preparats avui en dia. I a partir d’aquí comença la catàstrofe d’abast planetari que capgirarà la nostra vida a la Terra d’una manera esgarrifosa, d’una crueltat inimaginable i sense cap antigen per poder-lo aturar.
Sequoia Magamatsu ens presenta una distòpìa compulsiva on, sovint va d’una situació dolentíssima a una de pitjor. Tot s’hi val i tothom hi sembla resignat. De tan en tant m’imaginava que què faria jo si em trobés en una situació semblant, suposant que em comptés entre els supervivents. Suposo que actuaria exactament tal com ens ho explica Sequoia Magamatsu, ajudant a morir als que han de morir o enterrant als que ja s’han mort. Ves quina altra cosa es podria fer.
Si teniu bona vista llegiu aquest llibre perquè és bo, perquè és realista si anem pel mal camí, perquè ens descriu tal com som i perquè cadascú fa el que li toca. A mi m’ha agradat fins al punt que si algun dia el trobo més ben editat i amb la lletra més grossa, el tornaria a llegir.
A continuació us transcric la sinopsi de la novel·la que surt a la contraportada del llibre:
“Any 2030. Un grup de científics que investiguen el permagel als confins del massís Altai, a Sibèria, queden impactats amb el que hi descobreixen: el cos congelat, momificat i intacte d’una femella prehistòrica. Però l’eufòria de seguida es transforma en pànic. Al seu cervell hi habita un patogen desconegut que no tardarà en transformar-se en una pesta fatídica. El món quedarà a les tenebres durant generacions, i la humanitat haurà de persistir, tossudament, per aprendre a sobreviure i crèixer com una espècie en la foscor.
En aquesta commovedora novel·la, Sequoia Nagamatsu presenta un món postapocalíptic apunyalat d’esperança. Un viatge que travessa continents, segles i cossos celestes amb un mosaic de persones entrellaçades que s’aferren a la vida enmig d’una plaga climàtica devastadora. Finalista del prestigiós premi Ursula K. Le Guin i fidel a la seva concepció de la literatura com una arma contra la por, Fins on ens elevem en la foscor ens enlluerna amb la solidaritat, tendresa i resistència humana davant de la tragèdia.“
Aleix Font, 5 de desembre de 2024.
