LA SEGONA MORT DEL LLOP
Kindle. 175 pàgines.
Publicat el 19 de febrer de 2022
Avui parlem del Barça. La doctora Noèlia Arrotea es trobarà amb una mena de complot econòmic i polític esperonat pel serveis d’intel·ligència de les clavegueres de l’Estat espanyol, a fi de convertir el Futbol Club Barcelona en una societat anònima. La doctora i sobretot el seus ajudant, en Sensat, intentaran impedir-ho.
Transcric una mena de sinopsi que figura al mateix llibre.
Ens trobem davant d’un nou cas que ha d’afrontar la psicòloga argentina Noèlia Arrotea, especialitzada en teràpia Gestalt i amb consulta al Born, mal recolzada pel seu recepcionaista Sensat.
La Trama té lloc al voltant del Barça, quan un magnat de Singapur i la seva filla “influencer” intenten comprar el club, conxorxats amb una sèrie de talps valencians que mantenen infiltrats a la estructures de l’entitat blaugrana. A partir dels greus incidents que es produeixen al Camp Nou, ens introduïm en un món de corrupció al Port de Barcelona, clubs d’intercanvi de parelles, saunes gais i la interferència dels serveis d’intel·ligència espanyols.
Com sempre, la visita a la consulta d’una persona propera al cas, farà que la Dra. Arrotea s’hi vegi involucrada.
També, participarem en un Coaching Wingwave a la Masia memorable per a la professió que ens donarà moltes claus de cara a la resolució dels crims.
I per acabar-ho d’adobar també transcric la introducció que situa les coordenades de la trama del llibre d’avui:
Xeics dels Emirats Àrabs, empresaris de Qatar a les ordres del seu Emir, taurons financers de Singapur, magnats russos sense escrúpols, empresaris corruptes xinesos i tailandesos, els bilionaris internacionals han identificat un nou caprici: adquirir un equip de futbol. Com qui es compra un iot, solen ser feliços al principi, mentre la possessió del club esportiu els permet aparèixer a les portades dels diaris arreu del món, fer-se amb grans estrelles esportives, del cinema, compartir llotja amb els principals polítics. Com qui es compra un iot, arriba un moment que se’n cansen d’abocar-hi diners, deixen de pintar-lo tan sovint, als baixos hi comencen a créixer tota mena de penjants, ja no fan tanta patxoca. Una raó més per treure-se’l de sobre de qualsevol manera, joguina trencada de nen consentit.
A instància de les obscures institucions que administren les competicions europees, en virtut de la Llei de l’Esport de 15 d’octubre de 1990, Espanya regula les societats anònimes esportives [SAD], segons les seves sigles en castellà. Imposen que tots els clubs esportius de futbol i bàsquet, que participin en competicions professionals d’allò que anomenen «àmbit nacional», adoptin forçosament aquesta figura mercantil. Això afectà els equips de futbol de primera i segona divisió, que es van haver de dissoldre i transformar-se enmig del desconeixement d’aquells que fins llavors n’eren socis, sorpresos, no varen saber com reaccionar. Tan sols aconseguiren quedar fora d’aquest embat, quatre clubs que no havien tingut pèrdues durant els exercicis anteriors: el Barça, el Real Madrid, l’Atlètic de Bilbao i l’Osasuna de Pamplona.
Malgrat que el Real Madrid està nominalment en mans dels socis, la realitat és que el seu mecanisme d’elecció de president, fa impossible que l’entitat surti del control efectiu del règim del 78, a través de les grans empreses de l’IBEX. A l’elit del futbol internacional, tan sols el FC Barcelona resisteix les formidables pressions econòmiques i polítiques per arraconar els seus valors fundacionals. Sota el setge immisericorde d’institucions corruptes com la UEFA, la FIFA i el mateix règim espanyol, aquest gran Club roman fidel a aquells joves enamorats de l’esport, Hans Gamper i els seus companys, estrangers i catalans residents a Barcelona que formaren una associació amb el nom i l’escut de la ciutat.
El FC Barcelona nasqué el 29 de novembre del 1899 com una entitat oberta a tothom, sense distincions de procedència, integradora, democràtica, regida lliurement pels seus associats i compromesa amb el país. Respectuós amb tots els estaments amateurs, el Club rebutja encara avui les pressions televisives, evitant coincidir amb els horaris dels nombrosos partits d’aficionats, que cada diumenge abans de dinar es juguen pels pobles de Catalunya. Catalanitat, democràcia, poliesportivitat, universalitat, de tot això parlem quan diem Barça, Barça, Barça. Aquest llibre ficciona una possibilitat ben real, el somni humit d’enemics molt poderosos,que voldrien enderrocar aquest darrer reducte d’esport i ciutadania que representa el nostre FC Barcelona.
Deia el pintor franquista Dalí que l’important és que parlin de tu, encara que sigui bé. En aquestes novel·les de PsiBorn, bé o malament ens anem impregnant de la nostra història, d’una manera destralera, és clar, però no sé per què em fa sospitar que potser alguna cosa, ni que sigui molt petita, hi deu haver.
Aleix Font, 27 de desembre de 2024.
