NÚRIA CADENES – GUILLEM
Amsterdam
178 pàgines
Núria Cadenes ens fa un relat periodístic i a la vegada humà, amb la pena i la ràbia que això comporta, de l’assassinat de Guillem Agulló, a mans d’un escamot feixista que comptava amb tota la simpatia i ajuda dels poders més negres de l’estat espanyol: el poder judicial, policial i periodístic que fa possible les clavegueres més fosques del règim.
Al País Valencià els escamots feixistes sempre han actuat amb absoluta impunitat, com ho proven les bombes contra les cases de Joan Fuster i Manuel Sanchís Guarner, els assassinats de Miquel Grau a Alacant el 1977, i Guillem Agulló el 1993, i multitud d’agressions i actes vandàlics que van ser obviats per les forces de seguretat i la trama judicial. (vegeu https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d%27actes_violents_de_car%C3%A0cter_feixista_al_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0 on Viquipèdia fa una llista exhaustiva i incomplerta de la infinitat de bombes, incendis i agressions a tot allò que fos contrari a la ideari nazi, com democràcia, catalanisme i fins i tot anti-racisme i orientació sexual. Aquests escamots violents no haurien pogut actuar sense la connivència jurídico-policial, i el cas de Guillem Agulló n’és una mostra més del que estava passant i encara passa al nostra país germà.
Guillem Agulló, va ser assassinat per un grup de nazis a Montanejos (Alt Millars) d’una ganivetada al cor l’onze d’abril de 1993. El tribunal no va voler jutjar els col·laboradors necessaris d’aquest assassinat (Entre tres persones el van subjectar perquè Pedro Cuevas li clavés una ganivetada mortal al cor. Immediatament van marxar cridant “Arriba España”. Malgrat la denúncia dels amics de Guillem, la policia no va detenir ningú sinó que els agressors es van entregar voluntàriament dies després. https://directa.cat/guillem-agullo-recordant-un-simbol-de-la-lluita-antifeixista/).
Dies abans de començar el judici, el juliol de 2014, la Guardia Civil va destruir “per error” l’arsenal d’armes que havia confiscat temps enrere al grup neonazi. I amb moltes irregularitats més, la secció quarta de l’Audiència de València va decidir absoldre els neonazis. El Tribunal Suprem va acabar condemnant les organitzacions de l’acció popular (els companys de Gruillem Agulló) a pagar les costes als advocats dels neonazis, que sumarien més de 42.000 euros.
En l’època del judici, les agressions feixistes van ser incessants a València. La policia va carregar diverses vegades contra les amistats i les familiars de Guillem Agulló que es concentraven a les portes de l’Audiència de Castelló on se celebrava el judici i fins i tot va tallar l’autopista per aturar dos autobusos organitzats per Maulets que venien de Catalunya d’un acte en homenatge a Guillem, els van conduir fins la comissaria, els van tenir drets durant sis hores sense permetre que anessin ni al lavabo ni que prenguessin res per beure ni menjar, els van insultar, els van fitxar i només els van deixar en llibertat quan s’hi va presentar un advocat en representació dels detinguts.
En fi, que ja veieu en quin clima viuen els demòcrates al País Valencià i en quina impunitat es mouen els grups feixistes, ja veieu com treballen les clavegueres de l’Estat i els residus del franquisme enquistats al poder judicial i als cossos de seguretat. I és gràcies a llibres com aquest que ho podem descobrir, esparverats per la tenebra d’aquesta Espanya Una Grande y libre, i emocionats per la valentia de persones com el Guillem Agulló, la seva família, els seus amics i també la Núria Cadenes, que a l’escriure aquest llibre es posa al punt de mira dels assassins.
Aleix Font – 12 de juny de 2020.
