GINA
Autora Maria Climent
L’altra Editorial
184 pàgines
Maria Climent, l’autora, és a part de moltes coses (traductora, professora d’idiomes etc) professora d’escriptura, i suposo que per això s’havia de llançar a la piscina i escriure el seu primer llibre. Espero i desitjo que no sigui el seu darrer perquè hi ha un gran potencial en la manera d’escriure que promet grans obres.
La Gina és una dona que ens explica, amb un llenguatge clar i a vegades dur, les esperances i les desil·lusions des de quan de jove li semblava que tot seria un camí de roses i de més gran (tampoc no tant) se n’adona que la vida, o algunes vides, també és plena de pedres i de punxes. Sembla ser que el relat té una part d’autobiogràfic perquè a Viquipèdia diu que Maria Climent té la malaltia de la Gina. De totes maneres, tot i les dificultats, es tracta d’un llibre optimista on sembla que la superació sempre és possible. Té una gran habilitat per descriure situacions, estats d’ànim, llocs, i això ajuda a passar pàgines amb un somriure.
També he de reconèixer que en alguns moments, sobretot de cara al final, a mi se m’ha fet una mica llarg, però pot ser degut a la meva mentalitat d’home, que veiem la vida d’una manera diferent. Ella ho reconeix quan parla del parlar i diu que els homes quan estem amb un altre home estalviem les paraules i el parlar es converteix en un instrument per arribar a una conclusió. En canvi en les dones, el parlar és la finalitat, parlar per parlar i d’aquesta manera trobar-se millor. En aquest cas la podríem dir primera part l’he trobada amena o la segona no tant. També hi ha ajudat una mica el fet d’escriure en ebrenc, que m’ha sobtat pels girs estranys als que no hi estic avesat, i la quantitat de paraules que semblen castellanismes i potser no ho són.
Resumint, es tracta d’una primera obra i per això s’ha de llegir. Sospito que a les dones els agradarà molt i potser als homes no tant. I sobretot, estiguem atents a les pròximes ofertes que poden ser excepcionals.
Aleix Font, 27 de gener de 2020
