ESTIMADES MÀQUINES
Males Herbes
184 pàgines
Segons el currículum que he trobat a internet, Carme Torras és una famosa i prolífica escriptora de novel·les de caire científic, i segons el que hi diu a la tapa del llibre, aquesta és la segona edició de la novel·la d’avui, cosa que ens indica que té nombrosos seguidors. A Viquipèdia hi diu que Carme Torras i Genís, nascuda a Barcelona el 4 de juliol de 1956, és una matemàtica i escriptora catalana, especialista en intel·ligència artificial i robòtica, que compagina l’escriptura literària amb la investigació científica.
Aquesta novel·la consta de deu contes agrupats en tres grups conceptuals titulats Màquines d’avui, que inclou quatre històries: Anada i tornada en funicular, El joc de jocs, Memòria d’equip i L’origen real de la llei zero. El grup Màquines d’ahir només té dos relats: Una arrítmia silenciada i Zacaries i el rellotge de l’ànima. I finalment el capítol Màquines de demà té també quatre contes: Al bosc de plata, L’atracció del parc, L’indigent i La vita e-terna.
Com que jo no sóc científic (en realitat no sóc res), no he aconseguit copsar la profunditat ni la subtilesa d’aquests relats. També us he de dir que resumir deu contes no és la meva intenció perquè al final us acabaria aixafant les sorpreses, que també són la gràcia de l’escriptura. O sigui que prefereixo copiar la sinopsi que hi ha a la contraportada del llibre perquè us feu una idea global de la seva intenció. Aquí el teniu:
“Sovint no som prou conscients de la importància que atorguem als artefactes tecnològics en el nostre dia a dia, hi interactuem de manera natural, gairebé inconscient, sense adonar-nos de fins a quin punt en depenem, i de com ens estan canviant la manera de pensar, de sentir i de relacionar-nos. A “Estimades màquines”, Carme Torras —escriptora i professora d’investigació a l’Institut de Robòtica— recull deu relats que giren al voltant d’aquesta qüestió. Són històries quotidianes o misterioses, íntimes o divertides, que l’autora ha dividit en tres períodes. Les primeres, incloses a la secció “Màquines d’avui”, il·lustren les implicacions ètiques que es deriven de l’ús i abús dels mitjans tecnològics en el moment actual. Pel que fa al segon grup de relats, reunits sota el lema “Màquines d’ahir”, se’ns hi mostra la relació quasi nostàlgica que tenim amb la tecnologia que ha quedat obsoleta; i finalment, en les narracions que tanquen el volum, Torras s’endinsa de ple en el territori de la ciència-ficció, i especula sobre la deriva que podrien prendre els avenços en el camp de la robòtica i la intel·ligència artificial en un futur proper.”
Aleix Font, 28 de desembre de 2024
