LA CASA DE FOC
Premi Proa de novel·la
Editorial Proa
587 pàgines
Aquesta novel·la de Francesc Serés va guanyar el Segon Premi Proa de novel·la otorgat per un jurat format per Nelleke Greel, Clara Queraltó, Xavier Pla, Vicenç Villatoro i Josep Lluch, i sense conèixer les altres obres concursants gosaria dir que coincideixo plenament en la seva opinió. Es tracta d’un llibre dens i extens, una novel·la meravellosa de les que, al menys jo, es gaudeix a cada capítol i a cada pàgina. Tal com explicaré després parla d’un home que se’n va a viure a una masia del Sallent, a la Garrotxa, i per aquelles coses de la vida, casualitats, predeterminacions o conjuncions de les estrelles, pràcticament és adoptat per una família carismàtica de la zona. Viurà a la masia de can Mau i per això rebrà, ell, el nom de Mau. Serà privilegiat i podrà explicar la vida rural d’una gent, uns de bons i d’altres no tant, que sobreviuran als embats de crisis econòmiques, de màfies, de malfiances i enraonies. Aquest llibre serà una mena d’acta notarial que donarà fe d’allò que va passar, o del que potser no va passar en un temps frontissa entre la tradició antiga i la modernitat.

Extret de Viquipèdia:
“El Ser és un riu de Catalunya neix a la Serra de Finestres prop de Santa Pau dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
El Sallent és un veïnat a l’est del terme municipal de Santa Pau. S’estén des del vessant de la serra de Sant Julià del Mont, al nord, fins a la serra de Finestres, al sud. A l’est limita amb el Torn i amb Mieres i, a l’oest, amb el veïnat dispers dels Arcs, també dins del municipi de Santa Pau.”

A la contraportada del llibre hi diu:
Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix. Els personatges es mouen entre les constel·lacions i els fòssils: som al centre del mon i del temps. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba.
Com que la biografia que consta a la contra portada del llibre m’ha semblat massa curta per una obra de tanta categoria, he trobat a Viquipèdia que Francesc Serés Guillén va néixer a Saidí, Baix Cinca el 22 de desembre de 1972, és un escriptor de La Franja, en llengua catalana, establert a la Garrotxa. Ha escrit diversos llibres, novel·les, contes i de no ficció. Els seus textos han estat traduïts a diferents llengües i han estat guardonats amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d’altres. Fou director de la Residència Faber (La Residència Faber és una residència d’arts, ciències i humanitats ubicada a la ciutat d’Olot ) i director de l’Institut Ramon Llull.

Jesús Moncada també fou un escriptor nascut a La Franja. No sé què deu tenir aquest territori que té tants bon autors. Igual que us hauria recomanat el Camí de Sirga, d’en Moncada, també ho faig amb La casa de foc. Potser us agradarà o potser no, però sóc sincer quan us dic, llegiu-lo, que és un bon llibre.
Aleix Font, 16 de gener de 2025