PSIBORN 7 LA MARCA DE CAÍN

Kindle

Avui he saltat del PsiBorn3 al PsiBorn7 perquè em vaig assabentar que Oriol Soler i Abacus (que deu ser el mateix) han interposat una demanda contra la difusió d’aquest llibre perquè sembla ser que s’han donat per al·ludits. Entre les coses que demanen a part d’una substanciosa indemnització, hi ha la retirada del mercat d’aquest llibre en paper i en virtual. Vaig córrer a comprar-me’l amb format Kindle perquè vaig pensar que potser sí que aconseguiran fer cremar tots els llibres i esborrar-lo de la memòria informàtica, però podria ser que els que tinguem cadascú a les nostres cases potser no el podran tocar. Malgrat tot, penso que els demandants potser han tingut una mala idea, perquè potser això que he fet jo ho ha fet molta gent i a hores d’ara som molts els que haurem pensat que, potser (presumptament, diuen els periodistes valents que ens alliçonen cada dia des de la tele) alguna cosa hi deu haver en les línies de la novel·la que els ha fet córrer a demanar ajuda a les forces del mal, o sigui, als jutges espanyols que tan de bé ens volen.

Aquest dibuix que he tret d’internet podria ser la Dra. Arrotea

A fi de comptes què hi diu en aquest llibre que tan de mal els fa? Que tant el demandant com Abacus s’han embutxacat quantitats exagerades d’euros en subvencions de la nostra Generalitat? vingue home, qui s’ho creu això? Que les màfies colombianes estan establertes a Catalunya? sí home, i què més? Que el Vendrell, ai, volia dir el Calafell, és multimilionari, que té negocis a Colòmbia, que és amic de l’actual president i que s’ho passa molt bé allà? Ves a saber, però això és una novel·la de ficció i ja se sap allò què deien abans, que “qualsevol semblança amb la realitat és pura casualitat”.

Aquestes novel·les de PsiBorn acostumen, al menys les que jo he llegit, tracten d’algunes persones i institucions encimbellades al  cel de la riquesa, del vici i del poder i en certa manera fan airejar algunes presumptes vergonyes, (que si fossin certes serien un escàndol nacional). Acostumen a començar amb una consulta a la psicòlega del Born,  la Noèlia Arrotea, per part d’algú proper als personatges de torn. Ella, per mitjà d’hipnosi, descobreix les misèries familiars. I entremig també ensopega amb un crim (com aquell qui va a passejar per la muntanya i es troba rovellons). Doncs avui intenten assassinar, ni més ni menys, que al mateix President Puigdemont, però no se’n surten i de passada n’assassinen alguns d’altres perquè l’assassí deu pensar que si estan en aquella trobada és perquè deuen ser del seu entorn (igual que va fer aquell jutge espanyol que a l’hora de condemnar a un jove sense proves va dir que potser no ho havia fet però ho podria haver fet).

Oriol-Soler. foto de La Gazeta

A partir d’aquí, ara t’arreplego, ara te l’endinyo, ens van relatant les vides i miracles dels protagonistes i del seu entorn. Fins que al final, com ha de ser en les novel·les de sèrie negra, s’acaba descobrint la veritat, encara que si no per part de les forces d’ordre públic que surten a la novel·la, sí per part dels lectors que ens fem un fart de riure.

Em sabria molt de greu que acabessin guanyant els dolents, o sigui els rics, i que censuressin les novel·les de PsiBorn. Perquè, encara que, no sé com dir-ho, potser no són recomanables a menors de sis anys, tenen un estil que fins ara desconeixia a la literatura catalana actual (suposo que a la literatura espanyola tampoc n’hi ha, però no ho puc assegurar perquè no en llegeixo en castellà, prou mal que ens han fet). Aquests temes del… ho diré fluixet (((((follar, cardar, xuclar, endinyar  etc.))))) no són habituals. I encara menys si van acompanyats de cognoms molt respectuosos. De les patums.

Xavier Vendrell. Foto de nacio digital

Però vet aquí que l’alta aristocràcia, en el cas d’aquesta col·lecció, ha demostrat ser més senyora, més respectuosa, més humana i potser més intel·ligent, i ho han deixat estar. Ni la família Vidal-Quadres, ni la nissaga Sadurní dels cava, han posat el crit al cel. En canvi aquest polític demandant s’ha sentit ofès. Quines coses. Potser no estan acostumats a la crítica, però seria voler massa. Perquè si tens diners i a sobre els diners provenen del govern, home!, una mica de diversió també ens la mereixem.

Aleix Font, 27 de gener de 2025.

Related posts