ALBERT PLA
ESPANYA EN GUERRA
Amsterdam
217 pàgines
Albert Pla escriu una obra de ficció on Catalunya s’ha independitzat d’Espanya i els espanyols, ja se sap, “antes roja que rota”, mouen tots els fils possibles per impedir-ho. Europa diuen que sí, que té raó, però no li fa cap cas, i llavors es veu obligada a demanar l’ajuda americana com tantes vegades ha fet en la història moderna. I els americans a bodes els conviden. Envien la flota amb tot el seu potencial bèl·lic, avions, canons, la CIA, l’FBI, i la seva arma més mortífera de totes, l’Esquadró dels Sonats. Evidentment els espanyols embogeixen i tots canten el famós himne del “A por ellos, oé”.
En pocs dies ocupen Catalunya, maten tots els polítics amb el President al capdavant. Bombardegen tot el que volen i fins i tot la Sagrada Família és víctima de la seva potència de foc. Un cop Catalunya pacificada i democratitzada, llavors tenen set d’Espanya i pel bé de la democràcia i de la pau, entren a l’imperi espanyol i arrasen tot allò que es mou. Els “A por ellos oé” ja no ho veuen tan clar i mouen cel i terra per aconseguir ajudes (ja se sap que els espanyols, per ells mateixos poca cosa poden aconseguir) però ningú no els fa cas. Ningú?, sí, els àrabs d’Alcaheida i d’Issis vénen a lluitar contra els americans. I, com podeu preveure es munta un gran sindral.
Els americans, ja se sap, quan és pel bé de la democràcia i de la pau, no escatimen mitjans i no dubten en netejar el país de polítics i jutges corruptes, i també els consells d’administració de les grans empreses que controlen el poder a Espanya. Quan troben el grupet de jutges del suprem esnifant coca a casa d’un magnat no s’estan per romansos i bang, bang, ja no hi ha tribunal suprem. I així un darrera l’altre van espatxurrant pel bé de la democràcia i de la pau. I segons sembla ni canviar el nom del país pel de l’Al Andalus no serveix per a frenar aquests defensors de la democràcia.
En fi, que com haureu sospitat es tracta d’una gran astracanada en quant als mitjans (vull dir l’actuació de l’esquadró dels sonats) però molt real en quan al funcionament de l’estat espanyol, amb jutges corruptes, polítics subornats i grans empresaris de la llotja del Bernabeu controlant el país. Ah, i també hi surt un policia a l’atur que havia sigut el número u dels porreros de l’1 d’octubre.
En fi, que si t’hi afanyes una mica te’l llegeixes en un dia, perquè entre capítols curts, entre títols grossos, dibuixos i pàgines en blanc, no sembla que tingui dues-centes pàgines. Jo no és que te’l recomani aquest llibre, però ja se sap, després del que ens van fer l’1 d’octubre, sempre és agradable llegir que els estomaquen, i també que els retratin, als espanyols, d’una manera tan subtil (oé).
Aleix Font 14 de setembre de 2020.
