(A la corretjola, els nens petits n’hi diuen campanetes. N’hi ha de diferents colors. La tija s’escampa a ran de terra) Vaig començar a treballar als catorze anys, a Barcelona, molt il·lusionat perquè ara “ja era gran”. Però per un noi tímid com jo, situar-lo al mig d’aquella jungla amb homes grans, amb nois de tota mena, espavilats com a guineus, va ser un cop molt fort. Sovint se’n en reien de mi perquè era de poble i no faltaven les bromes esmolades que jo no sabia com respondre. I em…
Read MoreMEMÒRIES. I em vaig apassionar per les plantes
