ELS MEUS NÉTS

aleix colonia néts

Avui copiaré uns escrits que ja vaig publicar fa dos anys en els que definia als meus néts. Sé que no està bé això de duplicar escrits, però es tracta d’una necessitat superior a l’ètica que espero que em perdonareu.   ORIOL FONT MARTÍNEZ L’Oriol Font Martínez té deu anys, és el més gran dels meus néts, el primer i durant un any va ser el més estimat, si no és que encara ho és. L’amor deixa una estigma enganxada al pensament que perviu eternament. Ell em va ensenyar que…

Read More

ESMORZAR AMB AMICS

160602-Can-Julià-01-(01-06-2016)-(6).jpg-web

  Avui ens hem trobat cinc amics per a continuar una tradició encetada fa quatre setmanes, l’esmorzar d’amics. Quan teníem quinze i setze i disset anys, i fins que ens vam casar, vam nuar uns vincles d’amistat amb el grup de nois i noies del poble que han perdurat tota la vida. Quan ens vam casar ens vam distanciar a causa dels treballs i necessitats que comportava la creació de cada família. I ara que ens hem jubilat ha arribat l’hora de reemprendre aquelles trobades, aquelles converses que havíem deixat…

Read More

MEMÒRIES. I em vaig apassionar per les plantes

160622-Passeig-(44)

(A la corretjola, els nens petits n’hi diuen campanetes. N’hi ha de diferents colors. La tija s’escampa a ran de terra) Vaig començar a treballar als catorze anys, a Barcelona, molt il·lusionat perquè ara “ja era gran”. Però per un noi tímid com jo, situar-lo al mig d’aquella jungla amb homes grans, amb nois de tota mena, espavilats com a guineus, va ser un cop molt fort. Sovint se’n en reien de mi perquè era de poble i no faltaven les bromes esmolades que jo no sabia com respondre. I em…

Read More