SANDRO ROSELL – UNA FORTA ABRAÇADA

Una forta abraçada

Una forta abraçada
Esquema dels 645 dies privat de llibertat sense proves, sense causa, per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela

 

SANDRO ROSELL

UNA FORTA ABRAÇADA

Sis-cents quaranta-cinc dies i nits

Rosa dels Vents

300 pàgines

 Una forta abraçada

Presó de Sotó del Real

 

Sandro Rosell (nascut a Barcelona l’any 1964. El president del Barça més votat de la història, dirigent de Nike i moltes altres ocupacions empresarials) ens ofereix un dietari en forma de llibre on s’hi detallen les vivències de l’estada a la presó, de fet presó provisional,  durant quasi dos anys sense sentència, sense cap prova d’haver comès cap infracció, i això és molt dur (molt bèstia) perquè suposa que a l’estat espanyol, en aquesta estranya democràcia que vivim, qualsevol de nosaltres pot ser castigat injustament, impunement, pel sol fet de ser independentista, o famós, o per haver manifestat unes opinions, o per no haver caigut bé a un policia (o guàrdia civil) o a un fiscal. Perquè pel que sembla, alguns jutges no es llegeixen els sumaris i es limites a escriure allò que sol·liciten els fiscals.

Sandro Rosell ens explica com un mal dia de Maig de 2017 s’assabenta per la premsa que policia i Guàrdia Civil estan registrant casa seva i les seves oficines. No els diuen la raó de l’escorcoll (i de fet no sabran mai exactament quins són els fets exactes pels que se’ls acusa ni la causa que origina l’acusació). A partir d’aquí se l’emporten, junt amb altre gent, cap a Madrid, a l’Audiència Nacional on l’interrogarà “amb agressivitat” la temuda jutgessa Lamela, que els envia a la presó de Soto del Real durant quasi dos anys amb l’únic argument de “risc de fugida”. Sandro explica la seva convicció que la raó de la jutgessa no és altra que la d’haver sigut president del Futbol Club Barcelona.

Una forta abraçada

Comenta un fet esgarrifós que va passar durant el registre, just quan comença el seu mal son, i que ja li farà veure per on van les coses: es veu que els agents de policia i de la guàrdia civil estaven regirant tot el que volien (emparats per una ordre judicial de l’Audiència de Madrid) i al cap d’una estona, estranyament el reclamen per que sigui testimoni d’un registre (que estrany, comenta, que no m’han deixat estar present enlloc i ara vulguin que hi sigui present), llavors un dels agents troba un sobre que mai no havia vist el Sandro, i quan l’obre apareixen cinquanta bitllets de cent euros, o sigui cinc mil euros. Ell nega que siguin seus però “els cuerpos de seguridad del estado” ordenen a la secretària judicials que faci constar en acta que s’ha trobat aquesta quantitat. Llavors el Sandro se n’adona que els bitllets tenen una numeració correlativa i demana al seu advocat que els fotografiï perquè d’aquesta manera podran seguir el fil des de la Fàbrica de Moneda fins al qui els va retirar del Banc. I llavors l’agent que havia trobat el sobre li diu a la secretària que no cal que consti a l’acte, i es troben amb la kafkiana situació de ser els investigats els que exigeixin que sí que hi constin i la policia dient que no. Més tard, ja detingut a les dependències de la Guàrdia Civil de Gràcia, el cap de la comissaria li comentarà que “allò del sobre amb els diners” no ha estat idea seva. Déu ni do com funciona aquesta policia que ens hauria de protegir.

Sandro Rosell

Una forta abraçada
Imatge d’internet (eltriangle)

Sandro Rosell també ens parla de la bona gent que s’ha trobat, des del pare Paulino, capellà de la presó i aficionat del Barça, fins als de la trama de corrupció del Partido Popular, des dels presos polítics catalans fins a  empresaris madrilenys, des de colombians, brasilers, fins al tito Vargas (gitano de Sant Cosme), i també traficants de droga i també algun assassí, persones que per algun sotrac de la vida s’han topat amb la cara fosca de la nostra societat i que tancats a la presó es comporten amb humanitat, amb germanor. També molt bona gent entre els funcionaris, inclús entre els aficionats del Real Madrid (que es veu que també en tanquen a la presó). Ens fa un relat molt detallat del funcionament de la vida reclusa, de les activitats, de sensacions, de depressions, d’alegries i d’hores fosques després dels anhelats vis-a-vis quan es torna a trobar sol a la cel·la. Ens parla de la quantitat de recursos de llibertat denegats. I dels dies i els mesos i els anys, de com acaba el 2017 i de com, després de molts dies i setmanes, també arriba el Nadal del 2018 tancat a la presó. I, en fi, no revelaré cap secret si també dic que al febrer del 2019, per fi, serà el judici i per fi, un cop llegits els arguments, exposades les proves i escoltats els testimonis, després que els policies admetessin que no recordaven quasi res o que no estaven segurs d’allò que havien afirmat quan els van acusar, finalment una jutgessa neutral els posa en llibertat.

Una_forta_abraçada
Currículum de Sandro Rosell

Jo el recomano aquest llibre. Crec que tothom l’hauria de llegir. Tant de bo que tots els espanyols se’l llegissin per il·luminar la seva visió sobre el funcionament de les institucions que suposaven modèliques. La falta de llibertat és un dels fets més greus que pot patir una persona, i si a sobre  saps que ets innocent, el mal és incommensurable.

Aleix Font, 15 de març de 2021

Related posts