SI SAPS CAURE, T’ALÇARÀS
Meteora
268 pàgines
Salvador Balcells ens parla d’Emili Espinosa que era un inspector dels mossos d’esquadra, antic guàrdia civil, que ara està a la comissaria de Montblanc i tot fa pensar que aquest serà el seu darrer cas, perquè es retira. Efectivament en aquest llibre ell hi té ben poca presència, i si en vinguessin de nous ja els portarà la sergent Pilar Surroca, si no és que pels mèrits d’avui l’ascendeixin a inspectora i ja comenci a manegar els cassos. Sigui com sigui, jo no l’ascendiria pas, perquè després dels procediments d’avui, actuant pel seu compte, obviant les ordres dels seus superiors, actuant il·legalment com qualsevol policia americà, no són mèrits per sumar punts sinó al revés, que l’haurien de sancionar.
Avui comença amb un fet ben asèptic, innocent. Una noia cau d’una cinglera i es mata. Resulta que havia anat a una excursió pel Montsant convocada per un grup relacionat amb el món de la medecina. Com que no hi ha res que demostri que hi ha hagut intencionalitat, la desgràcia és catalogada d’accident, o sigui, que no hi res a investigar. Però…
L’inspector Emili Espinosa veu que la difunta havia de declarar contra un metge acusat d’haver matat la seva dona i li passa el cas a la seva amiga, sergent de la comissaria dels mossos d’esquadra de Les Corts, Pilar Surroca, perquè pensa que hi podia haver marro. I més per ganes que per proves, que no n’hi ha, comença a remenar l’olla fins que veuen coses sospitoses. A partir d’ara aniran trobant indicis, no gaire clars, sovint intuïtius, però que serviran per confegir una novel·la.
Crec que m’hauria agradat més si l’autor hagués eliminat els noms innecessaris, però reconec que són coses de l’edat, la meva. Tampoc m’agrada que s’utilitzin mètodes poc ortodoxes, perquè són un recurs massa fàcil i poc exemplaritzant. En fi, coses que a mi em molesten però que a molta gent li encanten, només cal mirar aquelles pel·lícules del Clint Eastwood que tot són cop de puny i violar vivendes per pura intuïció. Per això no sé què fer, si recomanar-vos-el o no. Potser per arribar fins aquest llibre hauria sigut millor començar pel començament, amb els altres cassos de l’inspector Espinosa. Potser sí. Però a vegades els llibres us cauen a les mans de manera aleatòria i llavors passa el que passa, o et fan profit o t’empatxen. Sigui com sigui és un llibre que es pot llegir, no cansa perquè van passant coses i al final….. ai, que això no es pot dir.
Aleix Font. 12 d’agost de 2022.
