GAMBIT DE DAMA
Columna
364 pàgines
A la solapa del llibre ens diu: Walter Stone Tevis, nascut el 28 de febrer de 1928, va ser un novel·lista i escriptor de contes americà. Va néixer a Sant Francisco, va crèixer a Kentucky i va viure la major part de la seva vida a Ohio, on va ser professor d’anglès a la Universitat d’Ohio, on es va dedicar exclusivament a escriure. És autor de diversos relats i de sis novel·les, tres de les quals van ser adaptades amb gran èxit al cinema: L’home que va caure a la Terra, El color del diner i El vividor. Va morir l’any 1984.
Caldria afegir que Netflix va fer una meravellosa sèrie d’aquest llibre titulada també Gambit de Dama.
A la sinopsi de la contraportada del llibre hi diu aquest text que transcric i que resum a grans trets la trama: La Beth Harmon, de vuit anys, acaba d’arribar a l’orfenat després de perdre la mare en un terrible accident. Retreta i perduda, descobreix que hi ha dues coses que li donen una mica de pau, les petites pastilles verdes que els donen perquè estiguin tranquil·les i el joc de taula al qual juga amb el bidell de la institució, els escacs. Aviat es farà palès que té un talent espectacular per a aquest joc, que amb els anys la portarà a competir contra els més grans del món.
Apassionant i commovedora, plena de força, lluita i empoderament, Gambit de dama t’atrapa des de la primera pàgina en una espiral de partides emocionants, viatges físics i vitals i llutes per no perdre’s, que no et deixa anar ni un moment, fins a un final tan elegant i vibrant com un mat en quatre moviments.
(I com a comentari propagandístic diu “Gambit de dama és entreteniment pur. Un llibre que rellegeixo cada pocs anys per pur plaer. (signa) Michael Ondaatje”
De collita pròpia he de dir que es tracta d’un llibre difícil d’aconsellar. Per començar diré que el considero un dels llibres més bonics que he llegit, tan és així que em vaig entretenir a gravar cadascun dels catorze capítols que conté, en unes gravacions de veu que acostumen a tenir una durada d’una hora per cada capítol, de manera que ara els puc anar escoltant, repetidament, amb devoció. Però…
Però té un problema evident i és que parla d’escacs. Podria ser que a algú li semblés excessiva la durada dels moviments de peces: que si peó a quatre àlfil, que àlfil blanc a la columna llarga. Per no dir la quantitat de títols d’obertures, no només la de Gambit de dama, sinó la Siciliana, la Nimzoíndia, la Ruy López, variant Boleslavski…, o inclús noms de grans jugadors mundials d’escacs: Botvinnik, Petrosian, Tal, Capablanca, Alekin, Morphy. Boleslavski
Però en el fons de tot hi batega un cor de noia deixada de la mà de Déu, sola amb els seus problemes, però amb una ment extraordinària que la duu a guanyar campionats d’escacs als Estats Units a la tendra edat de quinze, setze, disset i divuit anys. I després llançar-se a l’aventura en solitari per tal d’intentar guanyar als grans mestres russos, cosa impensable per els escaquistes occidentals.
Pensant en el vostre bé us he de dir, llegiu aquest llibre. Pot ser que us agradi tan com a mi. En tot cas us asseguro que jo el tornaré a llegir. En podeu estar segurs.
Aleix Font, 1 de juny de 2026.
