KINDLE
Per Noèlia Arrotea
Editorial Pedra de llamp
Avui, a la Col·lecció de PsiBorn ens parlen de TV3, La Nostra, i ens vénen a dir que això de “nostra” potser ja no ho és gaire i, el que és pitjor, ben aviat encara ho serà menys. Perquè tenint 2.300 empleats fixes pràcticament no fan producció pròpia i quasi tots els programes estan encarregats a plataformes externes, sigui la Minoria Absoluta o a La Manchester Radiofònica (Planta Baixa), sigui a El Terrat o a Nova Veranda. Pràcticament tot està externalitzat a “ventres agraïts” o sigui amiguets de partits convenients.
L’Estat Espanyol fa temps que salivava pensant en neutralitzar la televisió catalana i ara, aprofitant la predisposició d’Esquerra Republicana, ha encarregat al CNI i concretament al seu agent preferit, José Antonio Rubio Bustinza , àlias Antonio, perquè hi destini els mitjans necessaris per a donar l’estocada definitiva a aquest òrgan que pretenia ser una eina d’Estat de Catalunya.
El perillós i patètic agent del CNI José Antonio Rubio Bustinza, àlias Antonio, importarà l’emprenedor granadí Raúl Pendonés, un “Chanero granadí” (La Chana és un barri degradat, és el Baix Llobregat de Granada), empresari espanyol del sector audiovisual perquè treballi l’afer TV3, aprofitant la potència del seu Grup Secuoya i assistit per la quadrilla d’ERC perquè intenti la definitiva espanyolització de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
La veritat és que, diguin el que diguin a TV3, la sensació que es respira és aquesta, que cada vegada son menys informadors i més formadors, que cada vegada som menys els espectadors, que cada vegada estan més externalitzats, cada vegada hi ha més falques castellanes, que els oients estem indefensos i que els quatre anys de Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat han sigut nefastos per les esperances com a país.
Com a lector m’han impressionat les dades que va deixant anar com a presumptament reals, de milions d’euros escampats cap a mans amigues, de beneficiaris presumptament propers a un partit polític concret. I m’hi ha sobrat tantes escenes de sexe experimental que al final t’acaben afartant. I parlant d’afartar, també m’hi ha sobrat tantes descripcions de menjars i de begudes. No sé si cal. I si no cal, doncs són innecessàries.
Sigui com sigui seguiré llegint més llibres d’aquesta sèrie. Perquè són entretinguts, perquè sempre s’hi aprèn alguna cosa (són inspiradores). Perquè són demolidores i, no sé com dir-ho, ho necessitàvem.
Aleix Font, 4 de febrer de 2025.
