LA GERMANDAT DE L’ÀNGEL CAIGUT
Premi Josep Pla 2024
Edicions Destino
301 pàgines (Quartilla)
Jaume Clotet i Planas, segons llegeixo a Viquipèdia, va néixer a Barcelona l’any 1974) i és un periodista, historiador i escriptor català. Ha treballat a diversos diaris, revistes i emissores de ràdio i de televisió. Ha escrit diversos llibres, d’entre els quals potser el més conegut és Lliures o morts.
Jaume Clotet, amb La Germandat de l’Àngel Caigut va guanyar el Premi Josep Pla del 2024, un llibre amb cara i ulls que poc ha d’envejar dels llibres d’intrigues vaticanes, doncs toca personatges d’alta volada, com ara el Papa de Roma, l’Abad de Montserrat, i també persones més importants encara, com ara l’àngel caigut, que tots coneixem amb el nom de Satanàs. Podríem pensar que el títol es refereix a una germandat afí al dimoni, però no, en realitat és el contrari.
Aquests llibres de temàtica vaticana acostumen a ser interessants, perquè sense saber com i per què, t’acaben enganxant amb una intensitat addictiva que et fa desitjar trobar el moment de continuar llegint, i quan t’hi pots dedicar et sap greu passar les pàgines per por d’acabar-lo massa aviat.
En aquest llibre, Jaume Clotet situa l’ull de l’huracà en la muntanya sagrada de Montserrat, el seu magnetisme sagrat que ni el diable pot travessar. Enguany celebrem el mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat per part de l’abad Oliba, i alguna cosa hi deu haver de veritat si en aquests mil anys s’han succeït maleses de tota mena (des de l’apropiació per part de la comunitat benedictina de Valladolid fins al saqueig de les tropes franceses al segle XIX) a les quals ha sobreviscut.
A vegades, aquella mena de llibres de temàtica vaticana són una mica enrevessats i ens parlen de codis secrets que cal desxifrar, o bé de jocs de pistes que cal superar. Aquest no, aquest una novel·la amb un inici, un nus i un desenllaç, que de manera lògica et porta d’un lloc a l’altra. talment com si fos un relat de lladres i policies. Només que…. en fi, que ja ho veureu. Llegiu-lo i crec que no us decebrà.
Aleix Font, 26 d’abril de 2025.
