L’ASSISTENTA ET VIGILA

Traducció de Ricard Gil, Núria Parés i Mar Vidal

Rosa dels Vents

363 pàgines

Avui, la protagonista no és ben bé la Millie. Hi ha una altra assistenta a casa dels veïns, una tal Marta que també fa de les seves, si més no, observa i sap tot allò que està passant. Per a ser políticament correcte us transcric la sinopsi que hi ha a la contraportada.

A mi, que solia treballar netejant les cases dels altres, em costa de creure que aquesta sigui la meva llar. La cuina preciosa, el carrer tranquil, el jardí immens on juguen els nens. El meu marit i jo hem estalviat durant anys perquè els nostres fills tinguin la vida que es mereixen.

Malgrat el recel que sento per la veïna, la senyora Lowell, la seva invitació a sopar és una oportunitat per fer amics. Quan la seva serventa ens obre la porta amb un davantal blanc, sé exactament com se sent. Tot i així, la seva mirada gèlida em fa venir calfreds…

La serventa dels Lowell no és l’única cosa estranya del nostre carrer. Estic convençuda que algú ens observa. I quan conec la dona que viu al davant, el que em diu em deixa petrificada: «Compte amb els veïns».

Va ser un error que ens mudéssim aquí? Em pensava que havia deixat enrere els meus secrets obscurs…

Com en les anteriors històries d’aquesta sèrie, direm que es tracta d’una obra de Freida McFadden amb el mateix estil de Thriller psicològic, o més ben dit, de suspens domèstic, és el tercer Volum de L’assistenta (precedit per L’assistenta i El secret de l’assistenta ).

Ampliant la descripció de la temàtica diré que després de deixar enrere els seus treballs netejant cases aliens i els sobresalts del passat, sembla que han aconseguit el somni americà. S’han traslladat amb els seus dos fills a un barri residencial molt tranquil, amb cases boniques i carrers suposadament segurs. Però la pau dura poc: els veïns amaguen actituds estranyes, s’escolten sorolls inquietants a la nit i la nova assistenta de la casa del costat, la Marta, té una mirada gèlida que fa esgarrifar. Quan una veïna li adverteix “Compte amb els veïns” , la paranoia s’apodera de la Millie, que comença a sospitar que, sota la façana perfecta d’aquella urbanització, s’hi amaguen perills tan grans o més que els que creia superats.

A diferència dels llibres anteriors, considero que avui Freida McFadden ha perdut capacitat d’enganxar el lector . Sort que els capítols són curts, directes i acabin amb mini-ganxos que fan possible dontinuar llegir, ni que sigui amb l’excusa de només un capítol més. Veure com ha crescut la Millie des del primer llibre fins a aquesta nova etapa com a mare de família dóna una continuïtat als fans de la saga. Com és habitual a l’autora, res no és el que sembla. La trama juga a despistar el lector continuament, fent que sospiteu de pràcticament tothom fins al tram final, on es destapen les sorpreses. Tot i que funciona molt bé com a entreteniment, aquells lectors que hagin llegit altres llibres de la mateixa autora potser trobaran que segueix una estructura molt similar a les lliuraments anteriors (canvis de perspectiva, secrets veïnals i girs d’última hora). En tractar-se de la tercera part, l’efecte novetat del personatge de la Millie s’ha esvaït una mica, tot i que continua complint amb escreix l’objectiu d’entretenir.

L’assistenta et vigila és un thriller entretingut, lleuger i perfecte per desconnectar . No pretén ser alta literatura, però compleix la seva funció: oferir hores de suspens domèstic ràpid, girs inesperats i una lectura molt dinàmica. Mitjanament recomanable per a qui hagi gaudit dels dos primers llibres i busqui una lectura ràpida i plena de misteri. A mi, personalment, no m’ha acabat d’agradar, l’he trobat molt fluix i si l’he acabat ha sigut més per a cloure aquesta temporada de capítols de l’Assistenta. Resumint, si us el recomano és només perquè pugueu dir que us heu acabat tots els llibres d’aquesta sèrie.

Aleix Font, 2 d’agost de 2026.