GENER DE SANG
Traducció de Xavier Zambrano
Univers
400 pàgines
A la pàgina de La Vanguàrdia hi he trobat que Alan Parks va néixer a Escòcia i va estudiar a la University of Glasgow, on es va doctorar en Filosofia. Ha treballat principalment al món de la música i el seu debut, Gener sagnant, és la primera d’una sèrie negra protagonitzada per Harry McCoy. O sigui, que la novel·la Gener de Sang és la primera d’aquesta prolífica saga protagonitzada per l’inspector McCoy. Potser per això, segurament és la que m’ha agradat més de les que he llegit fins ara (Fills de Febrer, Bobby March no morirà mai i Els morts d’abril).
McCoy és un policia corrupte en el sentit correcte de la definició, però també és un bon home (cosa que algú catalogaria d’oxímoron). Llegint els seus llibres em sento imbuït de la seva contradicció i penso “Pot ser un bon policia un personatge alcoholitzat, drogoadicte, amic i confident de mafiosos etc.” I no puc deixar de preguntar-me “El món seria millor o seria pitjor si no existís l’inspector McCoy?” Poso a un plat de la balança els seus negatius i a l’altre els positius. Sempre acaben pesant més les qualitats positives. Tot i així m’incomode aquella insatisfacció de pensar que els policies franquistes, torturadors a la comissaria de la Via Laietana, potser també tenien coses bones, potser a casa seva, a l’escala de veïns, a la coral de l’agrupació falangista del barri, potser eren unes belles persones. Comprant una balança de dignitat, què els pesaria més? L’ofici de torturadors o la vida de càndits ciutadans? Vet aquí el dilema.
Per explicar la trama transcric una sinopsi que hi ha a la contraportada del llibre. Ells ho expliquen millor que no pas jo:
Glasgow, 1 de gener de 1973, presó de Barlinnie. Howie Nairn, un dels presos més perillosos, té un missatge per a l’inspector Harry McCoy: una noia anomenada Lorna està a punt de morir assassinada i només ell la pot salvar. Harry McCoy és l’única persona que pot evitar la mort de la noia, però fa tard i la Lorna és assassinada a l’estació d’autobusos. El seu assassí, Tommy Malone, se suïcida d’un tret al cap. L’opinió pública demana explicacions i una resolució immediata del cas. Els mitjans de comunicació presionen la policia de Glasgow i Harry McCoy només té clara una cosa: l’atzar no hi té res a veure. Haurà de fer servir els seus contactes en els ambients més tèrbols per entendre què ha passat. Aviat descobrirà que els Dunlop, una de les famílies més riques i influents de la ciutat, hi poden estar involucrats. Semblen intocables. Ningú no vol, des de les altes esferes, que el cas és continuï investigant, però McCoy té un punt de vista diferent.
Al primer llibre que vaig comentar d’aquest gran escriptor us deia això: “Amics de la sèrie negra (o del Tartan Noir), llegiu aquests llibres de l’inspector McCoy perquè segur que us agradaran. Jo ja tinc ganes de llegir-me el primer llibre de la sèrie, que normalment acostumen a ser els millors, i després ja vindran els altres.” Avui que per fi he pogut llegir el seu primer llibre de la col·lecció em reafirmo en allò que us vaig dir, “llegiu-lo perquè segur que us agradarà” i també “el primer llibre d’una sèrie acostuma ser el millor”.
Ho crec sincerament.
Aleix Font, 9 de setembre de 2025.
