SI SABESSIS EL MAR COM ÉS BONIC
Edicions de la Magrana – Col·lecció Les ales esteses
236 pàgines (quartilla)
A la solapa del llibre diu que Gemma Calduch viu a Barcelona amb els seus dos fills. Llicenciada en Ciències de la Informació (Universitat Autònoma de Barcelona), ha treballar com a creativa en diferents agències de publicitat ideant campanyes per a tota mena de clients. Amb Si sabessis el mar com és bonic posa la seva imaginació, per primera vegada al servei d’ella mateixa.
Gemma Calduch ha escrit una mena de fàbula antiga en el que les sirenes formaven part de la vida dels pescadors, una vida de por i de desig (recordeu el viatge d’Ulises, on els mariners s’havien de posar taps a les orelles per no sentir-se atrets pels seus irresistibles cants. Recordeu també els versos de Joan Maragall on una sirena i un pastor es van enamorar i del seu amor en va néixer l’Empordà)
A la contraportada del llibre hi ha aquesta sinopsi on hi descriu perfectament el relat.
«–Esbrina què amaguen les sirenes. La llegenda diu que en elles hi ha tot el coneixement del món, el que ha passat i el que ha de venir. L’encàrrec deixarà el domador astorat: –Però les nostres són animals. –I si no ho són? I si fingeixen?».
En un racó de costa remot, on el sol fa més d’un segle que va deixar d’escalfar, els habitants de Port viuen una existència miserable. Passen fred i fam, sobretot fam. Només la captura d’una nova sirena pot canviar la seva sort.
Avui els déus somriuen aquestes ànimes exhaustes. Els pescadors n’han caçat una, de bèstia marina. Al moll, estalla la logèria: una sirena, per fi! Les xarxes tornaran a omplir-se de peix! Aviat, però, descobriran que aquesta que arriba no és com els altres. Ella canviarà el seu món per sempre.
Si sabessis el mar com és bonic és la més delicada i terrible de les històries. Una novel·la captivadora que endinsa el lector en un mar de tempestes, antigues premonicions, afectes no correspostos, crueltat, violència i mort. Però en què sura, com un tronc on aferrar-se, l’amor.
Es tracta d’un llibre màgic, en el sentit del relat de creences i fets fantàstics. És un llibre poètic per la bellesa del relat, per la magnificació de l’amor. Fa uns anys diria que es tracta d’un llibre femení, en el sentit que segurament agradaria més a les persones femenines que no pas a les persones masculines. Però tal com són les coses d’ara, és quasi segur que agradarà a totes les persones humanes.
Aleix Font, 6 de juliol de 2025.
