ELS MEUS INVENTS
Veles i Vents Edicions
Traducció Ferran Ràfols Gessa
166 pàgines
Llibre en format de butxaca
Nikola Tesla era un home molt intel·ligent, d’aquells que estan molt pel damunt del noranta per cent de la humanitat. I per això no he entès res del que hi deia en aquest llibre. Perquè jo sóc una persona humil, un home de poble només amb dos dits de seny i una llesca de pa, i amb això en tenia prou per anar tirant. Jo no en sé res de coses tan màgiques com la inducció, el camp magnètic giratori o el transmissor elevador, coses tan elementals per Nikola Tesla i tan incomprensibles per mi i per la gent del meu entorn. Però intueixo, pel que diu en aquest llibre, que Nikola Tesla perlava de rajos laser quan els seus coetanis encara encenien foc amb dues pedres fogueres. Qui es podia imaginar llavors que es podien retransmetre ones de ràdio o converses telefòniques arreu del món sense connexió de cables; qui podia imaginar que algun dia ens arrivarien imatges de les naus interplanetàries pràcticament instantànies a través del no res de l’espai infinit? Només Nikola Tesla batallant tot sol contra la incredulitat dels magnats de la indústria d’aquells temps.
Reconec que jo sóc un d’aquests caps de suro que observem incrèduls la teconologia que permet aquest món de telèfons mòbils, de tablets i súper models fent d’influèncers i mobilitzat milions de persones i d’euros a través d’aquestes ones invisibles. Ara hem constatat que tot era cert, tot era lògic i fantàstic i que finalment, ara tot és sublim i lluminós (mai més ben dit parlant d’electricitat). Ara tots sabem que la tecnologia Tesla era immensament més eficaç que la incandescent, la de l’Èdison, però que per raons purament mercantilistes es va optar per la matusera. Ara, amb tot el que estem vivint d’internets i de mundialització de les comunicacions, podem afirmar que vam perdre cent anys en la tecnologia. En èpoques de Nadal, amb tants llumets fent pampallugues de tecnologia led (o sigui, d’inducció) es fa més evident. El temps ha demostrat que Nikola Tesla tenia raó i que les teories que no es posen a la pràctica no compten per a res. Vet aquí la vida ingrata de Nikola Tesla.
La seva ment no només va enfocar-se a la ciència i concretament a la electricitat, també va observar facetes tan estranyes com la possibilitat de crear vida o la comunicació amb els difunts, altrament anomenat espiritisme. Però una mentalitat privilegiada com la seva no es va abocar cap a la superstició i la bruixeria, ans al contrari, va buscar explicacions coherents i convincents a la seva manera. A les acaballes del llibre diu: “Els nostres cossos estan fets de manera semblant i viuen a mercè de les mateixes influències externes. Això provoca una semblança en la manera de reaccions i una concordança en les nostres activitats generals que constitueixen la base de les normes i lleis, ja siguin socials o de qualsevol altra mena. Som autòmats plenament controlats per les forces del medi, empesos d’una banda a l’altra com trossets de suro a la superfícies de l’aigua, però erròniament convençuts que el resultat d’aquests impusos exteriors és conseqüència de la nostra lliure voluntat. Tant els moviments com la resta dels nostres actes sempre busquen preservar la vida, i per independents que semblin entre sí, estan units per vincles invisibles. Mentres està en perfecte estat, l’organisme respon acuradament als estímuls, però tan aviat com pateix algun desequilibri, la capacitat d’autopreservació de l’indiviu en queda afectada…etc. I això sí que ho entès”.
Resumint. En aquest cas, a no ser que siguis un iniciat en la ciència de la electricitat, potser trobaràs aquest llibre una mica enrevessat. Però no hi fa res, perquè si tens curiositat tampoc serà tan greu, perquè les seves cent seixanta-sis pàgines, petites, com una octaveta, es llegeixen de seguida.
Aleix Font, 15 de desembre de 2025.
