BLACK WATER

Michael McDowell

Traduits per Anna Llisterri

Blackie Books

A la pàgina de l’editorial Blackie Books hi diu: Blackwater és una saga que recorre durant més de cinquanta anys la història d’una família d’un poble d’Alabama: històries, aliances, maquiavèl·lics plans per conservar el poder. Submergeix-te a les seves pàgines i viu al costat dels inoblidables Caskey les lluites i les sorpreses del destí, les morts sobtades i els successos inexplicables. Una gran i èpica novel·la en sis frenètics episodis, amb una atmosfera sobrenatural única. També hi diu que és: Una saga matriarcal.- Dones poderoses que lluiten pel domini durant generacions. , Una escriptura magistral.- Un ambiciós projecte entre el pulp i una sèrie de HBO. i Una història addictiva.- Un retrat realista amb tocs sobrenaturals per a una lectura addictiva.

Vull afegir que aquesta història està ubicada a un poble anomenat Perdido i rep el nom del riu que hi passa pel mig. En canvi el títol de la saga ve del riu, subsidiari de Perdido, anomenat Blackwater ja que les seves aigües són de color fosc tirant a negre, a diferència del Perdido que les duu de color vermellós, per l’argila que arrossega.

A internet diu que Blackwater és una saga de sis volums, publicada als Estats Units el 1983, que explica la història de una família de terratinents de l’estat d’Alabama, els Caskey, durant cinquanta anys.

I a l’inici de cada volum hi trobem a la primera pàgina de cada llibre el Currículum de Michael McDowell, que diu així:

MICHAEL MCDOWELL (1950-1999) va ser un autèntic monstre de la literatura. Dotat d’una creativitat sense límits, va escriure milers de pàgines, amb una capacitat al nivell de Balzac o Dumas. Com ells, McDowell va optar per explicar històries que arribessin a tothom. Com ells, va triar el mitjà de difusió més popular: el fulletó, o novel·la per entregues, al cas dels mestres del XIX; el paperback, o llibre de butxaca, al cas de McDowell.

A banda d’exercir com a novel·lista, Michael McDowell va ser guionista. Fruit de la seva col·laboració amb Tim Burton van ser Beetlejuice i Malson abans de Nadal, a més d’un episodi per a la sèrie Alfred Hitchcock presenta. Considerat per Stephen King com el millor escriptor de literatura popular, i malgrat morir abans d’hora per VIH, va escriure desenes de novel·les: històriques, policíaques, de terror gòtic, moltes amb pseudònim. El 1983 va publicar la que és sens dubte la seva obra mestra, la saga Blackwater, i va exigir que es publiqués en seis entregues, a raó d’una per mes. L’èxit va ser aclaparador. Ara, després de l’enorme èxit de venda i públic a França i Itàlia (amb més de 2 milions d’exemplars venuts), arriba a casa nostra.

BLACWATER I – LA RIUADA

255 pàgines (diminut)

Un cop situats ja us puc transcriure un breu resum del primer llibre, titulat La riuada, que ens presentarà les figures destacades d’aquesta sèrie, sobretot els Caskey, la matriarca Mary-Love, el seu fill Òscar i també l’enigmàtica Elinor Dammert amb uns poders sobrenaturals. Comença amb la tragèdia de la gran inundació del Poble de Perdido on tot s’ha perdut i pràcticament és impossible trobar-hi cap ésser viu, ningú, ni animals ni persones. Però impensadament una noia seu tranquilament darrere d’una finestra del pis superior de l’hotel del poble. Com pot ser que hagi sobreviscut durant cinc dies sense menjar i sobretot sense beure cap líquid, per l’aigua de la riuada no és apta per al consum. Aquest miracle no serà l’únic que protagonitzarà l’Elinor, aquesta dona valenta i agosarada que sembla mantenir una preferència per l’aigua traïdora d’aquest riu.

Sinopsi a la contraportada del llibre:

Les aigües fosques i glaçades del riu Blackwater inunden Perdido, un petit poble al sud d’Alabama. allà, els Caskey, un clan de rics terratinents, intenten fer front als danys causats per la riada. Liderats per la Mary-Love, l’omnipotent matriarca, i l’Oscar, el seu fill obedient, els Caskey treballen per refer-se i protegir la sueva fortuna. Però no compten amb l’aparició de la misteriosa Elinor Dammert. una jove bonica però molt parca en paraules que sols sembla tenir un objectiu: apropar-se als Caskey costi el que costi.

BLACWATER II – EL DIC

262 pàgines

La gent de Perdido i, sobretot, els grans propietaris de les serradores, veuen la necessitat de construir un dic que protegeixi el poble de les riuades. Per això contractaran un enginyer, que és acollit per Mary-Love per molestar la seva nora Elinor. Però l’enginyer no només sap construit dics, també té ulls per mirar la Sister, la filla de Mary-Love.

Sinopsi a la contraportada del llibre:

Mentre Perdido és recupera de la inundació, s’inicia la construcció d’un dic que impedeixi una nova catàstrofe. però amb les obres començaran les correntades sobtades i les desaparicions. mentrestant, al clan Caskey, la matriarca Mary-Love veu com els seus interessos xoquen amb els de l’Elinor, la seva misteriosa nora. les tensions entre totes dues amenacen de destruir el poble sencer. Es preparen grans canvis a Perdido, i les conseqüencies seran devastadors.

Aleix Font, 7 d’octubre de 2025

BLACWATER III – LA CASA

Sinopsi a la contraportada del llibre:

Perdido, 1928. el clan Caskey s’ensorra a causa de la cruenta guerra personal entre la Mary-Love i l’Elinor. als foscos racons del casalot on viuen l’Elinor i l’Òscar, s’hi amaguen crisis conjugals i existencials que tindran repercussions inimaginables. Mentrestant els pitjors records, aquells que és mantenen oblidats, aguaiten per teixir les seves mortíferes xarxes i emergir.

Al llibre d’avui van aflorant les desavinences entre la matriarca del clan, la Mary-Love i l’aspirant, l’Elinor. El marit de la Queenie, el Carl, torna a donar senyals de vida i tothom ho pateix. La Mary-Love, per puntualitzar qui és qui mana organitza un viatge fins a Chicago amb tota la família, excepte l’Òscar i l’Elinor, però no resultarà com ella volia. Poc a poc va emergint la nova generació, els néts de la Mary-Love, amb la Míriam (afillada de la Mary-Lova) com a figura destacada. La Frances, filla d’Elinor, recorda entre boires, que durant la seva llarga malaltia “sempre havia estat completament submergida a l’aigua, i per tant havia passat cinc o sis hores al dia amb tot el cos – el cap inclòs. A sota de la superfície de l’aigua”. Ella està aterrada pel que hi passa a l’habitació del davant i que només ella veu “El que era pitjor era la convicció de la Frances que algun dia tornaria a dir “Passa John Roberts” i no arribaria a temps de tancar la porta amb clau”. Tot plegat molt enigmàtic, com un avís que encara han de passar coses molt tenebroses.

Continuarem llegint.

Aleix Font, 12 d’octubre de 2025