EL JOC DEL SILENCI

La Campana

319 pàgines

Avui, Gil Pratsobrerroca ens explica una història fosca de drogues i assassins que es mesclen amb les il·lusions d’una família que pren l’opció de marxar de Barcelona per anar a un poblet dels Pirineus, Arcavell, a prop d’Andorra, on tot és net, tot és pur, les vaques pasturen i els ocells fan piu piu. I de sobte esclata el paradís en un terrabastall quàntic on tot és possible i on qualsevol situació sembla lògica. Resumint, un llibre que és el somni del noranta per cent dels lectors de llibres. Capítols curts, girs constants, i al final, oh! No us ho puc dir, però us puc escriure la meva opinió: Lamentablement opino que Gil Pratsobrerroca ha anat massa de pressa en acabar i hauria d’haver esmolat més el llapis per allargar-lo unes quantes pàgines més a fi de tancar històries sense pressa. A vegades, abans d’un patapim pam pum és convenient comptar fins cinc-cents, o fins a cinc mil si és necessari. I llavors és quan sonen els clarins de l’infinit en homenatge a la gran obra. Resumint, que si et quedes curt et quedes en una meravellosa història del Popeye, i si ho haguessis allargat, potser hauries aconseguit la millor obra literària d’aquest segle. Qui sap?

Viquipèdia diu de Gil Pratsobrerroca: Nascut a Vic el 1996, estudia el grau de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i un màster en Sociologia a la Universitat de Barcelona. Va estudiar narrativa dos anys a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i acabaria dedicant-s’hi. A banda de viure a Catalunya, també va passar un any a Anglaterra i un altre aMèxic. Ha sigut escriptor i guionista de sèries. En fi, que és molt bo.

Com ja és habitual en mi, reprodueixo la sinopsi de la contraportada del llibre.

El 15 de juny de l’any 2025 té lloc la desaparició de la Valèria Costa, una nena encisadora de set anys, en un dels casos més sonats dels últims temps. A partir d’aquest succés els seus pares es veuran immersos en una investigació trepidant que no deixarà d’assenyalar-los constantment, fet que els obligarà a confessar fins a l’últim secret que s’han estat ocultant.

Amb un compte enrere frenètic, aquesta història s’endinsa en les profunditats de l’amor i el desig a través d’una trama ambiciosa, teixida amb cura i precisió, plena de girs inesperats i de viatges al passat. Una novel·la addictiva i aterridora a parts iguals que enganxarà el lector fins a l’última pàgina.

Aquest és un llibre altament recomanable perquè sí. Per què si hi busquem qualitats costa definir-ne. Té poesia, frases boniques? no. Té un missatge més o menys ocult? no. Té una profunditat psicològica que analitza els personatges? no. Doncs què té? Té una lectura fàcil, té canvis de guió inesperats, sorprenents, quasi impossibles. Té acció, té imaginació. I té vuit edicions, que és molt, que és senyal que molta gent se l’ha llegit i molta el deu haver recomanat. I per acabar d’omplir el got, és un autor en català que, per acabar-ho d’adobar, té el cognom més llarg de tota la literatura catalana. Ves si no és un mèrit.

Aleix Font, 16 de març de 2026.