ELEFANTS
Premi Mercè Rodoreda 2024
Òmnium – Empúries
Col·lecció Narrativa
159 pàgines quartilla
Toni Güell, diu a la solapa del llibre, va néixer a Barcelona el 1979, és llicenciat en Humanitats per la UAB i màster en Literatura Comparada per la Universitat d’Edimburg. Actualment i des de fa més de deu anys condueix la secció d’opinió del diari Ara, mitjà en el qual ha publicat regularment, i ha treballat també com a gestor cultural al CCCB i com a col·laborador i editor de diverses publicacions institucionals i professionals. Elefants és el seu primer llibre. També diu a l’inici del llibre: “Elefants” és l’obra guanyadora del Premi Mercè Rodoreda 224 que convoca Òmnium Cultural.
I dit això, us explicaré que Elefants consta de vuit contes titulats: Aigua calenta, El consell, Les ciutats i els capricis, L’ordre dels factors, Una mena de més enllà, Delectació, El Pont del Petroli, i El pati, que és el que m’ha agradat més.
Abans, els contes s’utilitzaven per a fer dormir els nens. Ara les coses han canviat i sovint desvetllen la gent gran o, si et fan adormir és per altres mèrits, diferents dels d’abans. Abans, els contes, tenien un inici, una trama i un final, ho podeu llegir a internet: Un relat ha de tenir una estructura clara amb tres parts ben definides: l’inici, el nus i el desenllaç. L’inici ha de ser curt i serveix per posar en antecedents i contextualitzar la trama. El nus és la història pròpiament dita, és la part que dóna el contingut a la narració. Ara les coses han canviat i si vols guanyar premis literaris has d’intentar que no hi hagi un inici, en el sentit de contextualitzar el text, tampoc és necessari que hi hagi un nus, tot i que no passa res si en té, i el desenllaç s’ha simplificat, només cal posar-hi un punt i a part definitiu, i el lector, quan veu que no hi ha més text ja se n’adona que s’ha acabat.
De totes maneres cal amorosir la crítica. Perquè si ha guanyat el Premi Mercè Rodoreda del 2024 que atorga Òmnium, segurament és perquè aquest llibre és bo tirant a molt bo. És clar que per afirmar-ho amb contundència també hauríem de saber com són els altres llibres que s’hi han presentat. També hem de tenir en compte que després del currículum esfereïdor que exposa Toni Güell, seria molt agosarat demanar que féssiu cas de la meva opinió. Jo, al meu currículum només hi podria fer constar un títol de quart curs d’Ensenyança Primària (pels que no conegueu aquest temari us diré que l’Ensenyança Primària era el que venia després del parvulari). O sigui, que davant de Toni Güell, pràcticament sóc un analfabet.
Tot i així deixeu-me insistir. Per tots aquells que no hagueu superat l’ensenyament primari, crec que no us agradaran aquest tipus de contes d’Elefants. De totes maneres, proveu-ho, no se sap mai. També hi ha gent a qui li agrada Ken Follet. I en són molts.
Aleix Font, 12 de gener de 2026.
