ELS MEUS INVENTS
Veles i Vents Edicions
Traducció Ferran Ràfols Gessa
166 pàgines
Llibre en format de butxaca
Nikola Tesla era un home molt intel·ligent, d’aquells que estan molt pel damunt del noranta per cent de la humanitat. I per això no he entès res del que hi deia en aquest llibre. Perquè jo sóc una persona humil, un home de poble amb dos dits de seny i una llesca de pa, i amb això en tenia prou per anar tirant. Jo no en sé res de coses tan màgiques com la inducció, el camp magnètic giratori o el transmissor elevador, coses tan elementals per Nikola Tesla i tan incomprensibles per mi i per la gent del meu entorn. I és per això no ho he pogut preguntar a cap dels meus coneguts. De totes maneres, què n’hauria tret de preguntar-ho a algú si tampoc no hauria entès res de les seves explicacions i les insistents argumentacions. Prefereixo pensar que tot és cert, tot és lògic i fantàstic, tot és sublim i lluminós (mai més ben dit parlant d’electricitat). Alguns que segurament en sabien tan poc com jo m’explicaven que la tecnologia Tesla era immensament més eficaç que la incandescent, la de l’Èdison, però que per raons purament mercantilistes es va optar per la torta i matusera. Ara, amb tot el que estem vivint d’internets i de mundialització de les comunicacions, podem pensar, potser sí que vam perdre cent anys en la tecnologia. En èpoques de Nadal, amb tants llumets fent pampallugues de tecnologia led (o sigui, d’inducció) cada cop es fa més evident. Vaig conèixer comercialment una persona, directiu d’una empresa important, que m’explicava altres maneres més efectives de fer la feina a la seva empresa, però els que estaven a llocs més elevats imposaven les altres; quan li vaig dir que a la llarga se n’adonarien que ell tenia raó em va contestar que no, que les coses que no es posen a la pràctica no compten per a res. Vet aquí la vida de Nikola Tesla.
La seva ment no només va enfocar-se a la ciència i concretament a la electricitat, també va observar facetes tan estranyes com la possibilitat de crear vida o la comunicació amb els difunts, altrament anomenat espiritisme. Però una mentalitat privilegiada com la seva no es va abocar cap a la superstició i la bruixeria, ans al contrari, va buscar explicacions coherents i convincents a la seva manera. A les acaballes del llibre diu: “Els nostres cossos estan fets de manera semblant i viuen a mercè de les mateixes influències externes. Això provoca una semblança en la manera de reaccions i una concordança en les nostres activitats generals que constitueixen la base de les normes i lleis, ja siguin socials o de qualsevol altra mena. Som autòmats plenament controlats per les forces del medi, empesos d’una banda a l’altra com trossets de suro a la superfícies de l’aigua, però erròniament convençuts que el resultat d’aquests impusos exteriors és conseqüència de la nostra lliure voluntat. Tant els moviments com la resta dels nostres actes sempre busquen preservar la vida, i per independents que semblin entre sí, estan units per vincles invisbles. Mentres està en perfecte estat, l’organisme respon acuradament als estímuls, però tan aviat com pateix algun desequilibri, la capacitat d’autopreservació de l’indiviu en queda afectada…etc. I això sí que ho entès”.
Resumint. En aquest cas, a no ser que siguis un iniciat en la ciència de la electricitat, no t’aconsello que llegeixis aquest llibre. Si tens curiositat i no t’importa perdre una mica el temps, tampoc no seria tan greu, perquè les seves cent seixanta-sis pàgines, petites, com una octaveta, es llegeixen de seguida.
Aleix Font, 15 de desembre de 2025.
