EL FORAT DE LA MITJA LLUNA

Neopàtria

267 pàgines

Al currículum de la solapa del llibre hi diu això:

Leonor Parreu i Dalmases és filla de Sant Feliu de Llobregat. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i diplomada en Biblioteconomia i Documentació, va obtenir l’any 2008 el Diploma d’estudis Avançats en el programa de doctorat Món Medieval i Modern: Últimes línies de recerca (2005-2007). Professora de matemàtiques i gestora de l’Arxiu Històric Diocesà de Sant Feliu de Llobregat és autora de les novel·les: Ulleres per llegir sota la pols (2014), Xarop de vida (2015), El quadrat màgic (2017) i Els misteris del pare Arnau (2018). El relat «Les Tórtores» (2014) va ser premiat al concurs de Relats Breus per a dones Joana Raspall. Té també en el seu haver el Premi d’investigació local i Comarcal Llorenç Sans amb «Els esgrafiats de Sant Feliu de Llobregat: anàlisi formal i estilístic del modernisme a la ciutat».

Transcric la sinòpsi que hi ha a la contraportada del llibre.

“La Noe és una jove sapiens a qui els esperits dels morts atorguen el do de crear bellesa. Li ensenyaran a preparar mescles amb pigments i pols de carbó, a espessir-los amb ous de perdiu i grasses animals i a dibuixar línies i punts sobre recipients de fusta i d’os. Li demanaran, a canvi, obediència absoluta. Així, mentre assimila coneixements, els esperits li insuflaran a l’ànima l’anhel de la creativitat perquè mai és doni per satisfeta, perquè sempre cerqui la perfecció, i la castigaran amb crueltat quan considerin que la jove és rebel·la als seus designis.

Amb una narració absolutament enlluernadora, Leonor Parreu ens endinsa magistralment en els costums i les creences dels homes i dones sapiens que viqueren a la serralada cantàbrica fa més de 16000 anys.”

O sigui que Leonor Parreu ens planteja una història dels temps dels íbers o qui sap si abans i tot. La protagonista és una noia, filla del cap del clan, que sent la necessitat per pintar les parets i el sostre de la cova on viuen, però per donar vida al relat hi passen coses que fan que aquest impuls s’hagi d’ajornar. En resum, que és una història possible, qui ho sap, amb biaix feminista predeterminat més per la societat d’avui en dia que no pas per la realitat de fa dos mil cinc-cents anys. I amb un excès d’imaginació per part meva he suposat que aquest forat de la mitja lluna té reminiscències femenines (potser és que el dibuix de la portada m’ha fet veure tres peus al gat).

Si us fascinen les històries antigues, aquells de la teconologia de la pedra i del garrot, crec que aquest llibre us agradarà. A mi m’ha sorprès l’utilització d’escrits amb íber perquè creia, suposo que equivocadament, que es tractava d’un parlar encara desconegut avui en dia.

Llegiu-lo. Penso que us ho passareu bé.

Aleix Font. 4 d’agost de 2025.