1280 hab.
Traducció Carme Geronès
Epíleg de Núria Cadenes
Publicat per La Segona Perifèria
248 pàgines (Octaveta)
Segons tots els comentaris que he llegit, Him Thompson és possiblement el millor escriptor de novel·la negra, amb el permís d’Alfed Hitchock i de quatre més. Ei, i podria ser també que 1280 hab. fos, segurament la millor obra escrita. I aquests comentaris a mi m’enfonsen en la misèria, perquè són tan allunyats de la meva manera de veure-ho que sovint sospito que hi ha gat amagat: o em volen aixecar la camisa, o és que cada dia tinc menys criteri. Humilment vull pensar que és això darrer.
A la contraportada del llibre hi diu això: “En Nick Corey és el xèrif d’un poble de Texas de 1.280 habitants. Inofensiu i pusil·lànime, sembla més preocupat per estalviar-se conflictes que per fer complir la llei. Però sota aquesta aparença anodina, la seva ment cínica i astuta màquina sense treva. Per treure’s de sobre els problemes que l’assetgen, Corey no només xapoteja en benefici propi en la hipocresia dels seus conciutadans, sinó que exerceix la violència més abjecta. En Nick Corey és també un home a la deriva en un món sense esperança.
1280 hab. és una de les novel·les més grans que ha donat el gènere negre. Tal com diu Núria Cadenes al seu epíleg, Jim Thompson «dissecciona societats, retrata ànimes, no deixa escapatòria». Pocs escriptors com ell han estat més astuts i contundents a la seva representació de la naturalesa quotidiana del mal: la hipocrèsia, el racisme, el masclisme i la corrupció moral d’una societat aparentment civilitzada, però podrida fins al moll de l’os.
«El meu novel·lista del gènere criminal preferit. Sovint imitat però mai igualat». Stephen King
«Per mi és un dels millors llibres del món, amb l’aire estripat i alhora casalà del text». Enric Casassses
«La textura rogallosa de la veu narrativa, el ritme i els fets, que espeteguen com una canya seca contra les natges d’una mula. El lèxic i els personatges! El protagonista… Oh, quina ratota amoral i deliciosa». Maria Nicolau”
I just abans de començar la novel·la hi ha més comentaris com aquests:
«La textura rogenca de la veu narrativa, el ritme i els fns, que esperonaven com una canya seca contra les natges d’una mula, en lloc de, simplement, anar passant. El lèxic i els personatges! El protagonista… Oh, quina raresa amoral i deliciosa».
Maria Nicolau
«Per mi és un dels millors llibres del món, amb l’aire estripat i alhora casalà del text».
Enric Casasses
«El millor escriptor de suspens, sense cap mena de dubte».
The New York Times
«El meu novel·lista del gènere criminal preferit. Sovint imitat però mai igualat».
Stephen King
«Si Raymond Chandler, Dashiell Hammett i Cornell Woolrich s’haguessin unit en una unió impensable i haguessin tingut un fill literari, aquest seria Jim Thompson… La seva obra il·lumina la condició humana
The Washington Post”
No em direu que no us els creurieu, oi? Si a més a més, la Núria Cadenes a l’epíleg hi afegeix que la traducció és genial, ja no em queda res on aferrar-me i us he de dir, llegiu-lo i digueu-me el què. Sincerament, jo sí que n’he llegit de millors, però és una qüestió de gustos. Defensant les opinions dels entesos penso per a mi mateix: Si l’Stanley Kubrick li ha portat a les pantalles obres mestres com Atracament Perfecte o Camins de Glòria, deu ser perquè hi van veure la qualitat que jo no he sabut copsar.
A la solapa del llibre hi diu: “Jim Thompson, Oklahoma, 1906 – Califòrnia, 1977.
El conjunt de la seva obra és una salvatge demolició del somni americà. La seva vida dona per a una novel·la. El seu pare, un xèrif corrupte fugit a Mèxic. La seva infantesa, itinerant i pobra. De jove, un rodamon. Coneix Woody Guthrie, que matava feixistes amb la guitarra. ell i les feines miserables li proporcionen una aguda consciència de classe. No és fins el 1942 que publica la primera novel·la. La primera obra mestra – The Killer Inside Me – l’escriu deu anys més tard. Kubrick és fixa en ell com a guionista i inicien una turbulenta relació que ha donat per a la història The Killing i Paths of Glory . Durant la dècada de 1950 va escriure una dotzena dels seus títols més celebrats, entre els quals hi ha The Getaway , que la Segona Perifèria publicarà properament. 1280 hab. és una de les novel·les més grans que ha donat el gènere negre. Thompson va morir oblidat per tothom. “ I aquesta última frase és la que em retorna una mica d’autoestima. Si tothom el va oblidar, potser en aquells temps tothom pensava com jo. O potser llavors ell no tenia els agents literaris que li han apujat la valoració. Ai, qui lio que tinc.
Aleix Font, 22 de setembre de 2025.
