DAVID LAGERCRANTZ
EL QUE NO ET MATA ET FA MÉS FORT
Treducció de Marc Delgado i Casanova
Columna
652 pàgines
David Lagercrantz ha pres el relleu de Stieg Larsson, a la sèrie Millenium, i és evident que alguna cosa havia de canviar. Si abans hi havia aquella meravella d’una noia al davant d’un ordinadors, ara hem entrat en el fangós món dels hakers delinqüents i de tèrboles multinacionals de la seguretat. Llegeixo a Viquipèdia “David Lagercrantz, nascut el 4 de setembre de 1962 a Solna, és un periodista i escriptor suec, conegut per ser l’autor de la biografia del futbolista Zlatan Ibrahimović, Jo sóc Zlatan Ibrahimovic, i de la quarta entrega de la Saga Millennium, El que no et mata et fa més fort”.També hi he vist que ha tret dos llibres més d’aquesta col·lecció de Millenium, L’home que perseguia la seva ombra i La noia que va viure dues vegades, els quals intentaré llegir així que pugui.
Perquè, a part d’altres consideracions com ara que s’enrotlla massa en temàtica d’internet: encriptacions, algoritmes o corbes factorials, el cert és que té una mena de toc màgic que captiva i que fa que no et sàpiga greu empassar-te quasi set-centes pàgines de dolents massa dolents i de bons massa virtuosos. La Lisbert Salander és imbatible en tots els camps i sorprèn que encara no li hagin concedit tres o quatre premis Nobels en corbes elíptiques o fins i tot en equacions quàntiques.
La història d’avui va d’uns dolents que es volen apropiar dels descobriments d’un científic en matèria d’encriptacions i, sobretot, en desencriptacions, cosa que permet entrar en qualsevol secret de l’univers digital. Davant la maldat absoluta de societats mafioses provinents de les fosques estepes russes aliades amb poderoses empreses nord-americanes, s’hi oposen uns vells coneguts, en Mikael Blomkvist, periodista de Mil·lènium, i sobretot la fantàstica Lisbert Salander. Si no fos per aquests darrers, a partir d’ara tot seria possible en aquest entorn de delinqüència.
Si teniu temps per malgastar, llegiu aquesta continuació de Millenium. Però no ho feu amb aquella candidesa de quan vam descobrir aquella nimfa de la revenja, sinó amb la curiositat i també amb la paciència, de sospitar tot allò que ja intuíem quan ens advertien del poder de les dades. Benvinguts al món nou de l’Homo Deus que ja ens vaticinava Yuval Harari.
Aleix Font. 10 de gener de 2026
