TERESA SOLANA I MIR

TERESA SOLANA I MIR

Teresa Solana, segons he trobat a internet, va néixer a Barcelona l’any 1962, és llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de Filologia Clàssica. La seva activitat professional ha estat centrada en el camp de la traducció literària. Ha dirigit  durant set anys la Casa del Traductor a Tarazona i és autora d’articles i assaigs sobre traducció. L’any 2006 es va donar a conèixer amb la novel·la Un crim imperfecte, una obra amb la qual va obtenir el Premi Brigada 21 de novel·la en català; amb aquest primer llibre inicia la saga dels germans Borja i Eduard Martínez; són uns detectius que resolen els casos amb un toc humorístic que  fa que passin bé.  Ha escrit també Drecera al paradís (2007), Set casos de sang i fetge (2010) i Negres tempestes  (Guanyadora del premi Premi Crims de Tinta 2010  on l’autora dóna a conèixer Norma Forester, una sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra amb una família interessant). L’hora zen és la tercera novel·la protagonitzada pels germans bessons detectius, cicle que ha estat traduït a l’italià, a l’alemany i a l’anglès amb gran èxit de lectors i de crítica. Finalment amb Matèria Grisa, un altre llibre de contes genial , guanya el premi Roc Boronat de l’ONCE.

Teresa Solana és una escriptora que haurem de seguir llegint ja que, tots llibres que he comentat fins ara  han sigut bons,   de gran qualitat i d’aquells que quan els comences tens ganes de seguir llegint. És veritat que n’hi ha uns que poden agradar més i d’altres potser no tant, però tots ells són recomanables.  La seva obra en novel·la, segons segons consta a Viquipèdia, és la següent:

• • Un crim imperfecte. Edicions 62, de l’any 2006, té 256 pàgines (El balancí).
  • Drecera al paradís. Edicions 62, de l’any 2007, té 288 pàgines (El balancí). 
  • Set casos de sang i fetge i una història d’amor. Edicions 62, de l’any 2010, té 152  pàgines (El balancí). 
  • Negres tempestes. La Magrana, de l’any 2010, té 224 pàgines  (La negra). 
  • L’hora zen. Edicions 62, de l’any 2011, té 320 pàgines  (El balancí). 
  • La casa de les papallones. La Magrana, de l’any 2014, té 240  pàgines (La negra).
  • Campanades de boda. Edicions 62, de l’any 2016, té 208 pàgines  (El balancí). 
  • Matèria grisa. Ara Llibres, de l’any 2017, té 148  pàgines (Amsterdam).
  • Octubre. Alrevés, de l’any 2019, té 225  pàgines  (Crims.cat 45)

Ara que ja me’ls he llegit pràcticament tots els llibres de Teresa Solana, he de dir que els meus preferits són, per aquest ordre,  els de la sots-inspectora Norma Forestar: Negres Tempestes, Octubre i La casa de les papallones, després Matèria grisa, Set Casos de sang i fetge i una història d’amor, que són llibres de contes, i finalment la saga dels germans Borja i Eduard, Campanades de boda, L’hora Zen i Un crim imperfecte. Per aquest ordre. Encara no he tingut ocasió de llegir el darrer, Octubre, però espero no trigar gaire a fer-ho. Tots els llibres excepte el darrer els podreu trobar comentats aquesta mateixa pàgina escrivint el títol del llibre, o el nom de l’autora, a la lupa de cerca.

 Aleix Font, Juliol de 2019