ESTATS UNITS DE NORD AMÈRICA
TÒPICS: No coneixen els Estats d’Europa
Escoltava a la feina com alguns “entesos” parlaven dels Estats Units: “La gent es pensen que els americans són una gent molt intel·ligent i això no és veritat. Els Europeus els hi donem mil voltes”. Un altre deia “Són tots una colla de fatxes. Els Demòcrates, que són l’esquerra d’allà, aquí serien com el Partido Popular o encara pitjor”. A la tele fan una tertúlia d’aquelles en que tots són savis “Els americans són uns ignorants en temes Europeus, els parles de Catalunya i no saben ni que existim, els dius que situïn Suïssa al mapa i la posen al costat de Suècia, i si els anomenen Polònia, Iugoslàvia o Portugal tan te’ls poden posar al costat d’Alemanya com poden dir que no els han sentit anomenar mai”. I jo somreia pensant en aquella gent aburregada que es creien els més importants del món.
INTERROGANTS: És cert això que diem?
Però el temps passa i les persones ens fem grans. Junt amb les arrugues de la pell també se’ns arruguen les certeses i el que abans era tot blanc ara es torna de color gris i groc, com els pergamins antics. I em qüestiono a mi mateix: Com pot ser que si són així facin allò? Com pot ser que ells siguin rucs perquè no saben allò i jo sigui savi si tampoc no hi veig més enllà? Com pot ser que aquell els digui fatxes si ell és espanyolista? En fi, que si analitzo les persones de carn i ossos amb la mateixa desconfiança que escolto els periodistes de la tele, tot trontolla.
CONCLUSIONS. Nosaltres tampoc sabem res dels seus Estats
I poc a poc tot els convenciments antics s’esgrunen i penses que no és exactament així, que allà n’hi ha de rics i rucs, com aquí, i n’hi ha de sensibles i genials, com aquí, que allà hi ha Estats com aquí, i que allà desconeixen la nostra geografia com nosaltres desconeixem la seva. Qualifiquem el americans d’ignorants perquè no saben situar Holanda al mapa i resulta que ni jo ni els meus amics ni els meus veïns ni els locutors de la tele no saben situar Kentucky a lloc, ni Nebraska, ni Delaware. i vet aquí que de sobte vaig sentir la necessitat d’expiar el greuge: M’havia d’aprendre els noms dels Estats i les seves capitals, havia de saber de què em parlaven quan deien que havien viatjat de Virgínia a Tennessee, o d’Oklahoma a Illinois.
Estats dibuixats amb tiralínees. Indianàpolis capital d’Indiana
LES VACANCES: Per què no aprendre els Estats d’Amèrica
Uns amics ens van convidar a anar a passar les vacances amb ells a un apartament que tenen a l’Escala, deu dies de sol i platja, i dinar a restaurants, i prendre un gelat a les terrasses vora mar. Unes vacances al Paradís. Davant la perspectiva d’estones prenent el sol a la sorra de la platja em va venir al pensament que també em podria proposar un segon objectiu, alguna cosa a aconseguir, com ara visitar tres museus de la zona, o conèixer cinc persones del país. Quan de sobte, Pataplatx! M’esclata una claror d’àngels del Cel amb un mapa dels Estats Units, com si fos un Moisès rebent les taules de la Llei: “m’he d’aprendre els Estats i les seves capitals”. Només que n’aprengués cinc cada dia serien cinquanta en deu dies. Quan em llevava el primer que feia era repetir les cinc preguntes i les cinc respostes: Washington-Olympia, Oregon-Salem, California-Sacramento, Arizona-Phoenix i New Mèxic-Santa Fe. I quan anava a dormir, abans de tancar el llum les repetia. I l’endemà feia el mateix però abans repetia les del dia anterior per anar consolidant-los a la memòria. Ho repetia, així per ordre, per anar-los situant al mapa. Primer seguint la línea de la costa, després la frontera amb Canadà, després el rengle dels del centre, i també de dalt a baix.
RESULTAT: Sembla que ja els sé
Quan vaig tornar de les vacances, morè de pell, amb el somriure relaxat dels dies bonics a la Costa Brava, sabia que ho sabia però estava insegur. A vegades em revenia un dubte que em feia trontollar: Nebraska és Lincoln o és Little Rock?, vols dir que Little Rock no és d’Arkansas?, i em repetia deu vegades Nebraska-Lincoln, Nebrasla-Linkoln. Però a l’endemà el dubte venia per Ohio que el confonia amb Illinois. Dubtar m’esperverava, em feia trontollar tots els meus convenciments i em feia inventar sistemes per jugar memoritzant. Em vaig confeccionar unes llistes ordenades i unes altres aleatòries dels Estats on hi havia d’escriure la seva capital, i si l’endevinava em responia que correcte i si no m’incitava a repetir. També vaig dibuixar un mapa dels Estats Units, en un full excel, on havia d’escriure el nom de l’Estat, si l’havia situat correctament em responia la seva capital, i si no no responia. Tot plegat eren maneres de fotocopiar territoris i ciutats als plecs del meu cervell.
SATISFACCIONS: Pregunta, pregunta
Li dic a la Cóncep “Té, pregunta’m qualsevol dels estats d’aquesta llista, al costat hi ha la capital”. I ja em tens com un d’aquells concursos d’alumnes on hi ha el que tot ho sap: Illinois? Springfield!, Rhode Island? Providence!. Ve la filla i li dic: “té, pregunta qualsevol d’aquests Estats” i comença: Nevada? Carson City, New Hampsshire? Concord!, i me’ls pregunta tots. Només he fallat Alabama que he confós amb Nebraska; sembla mentida, però Montgomery i Lincoln m’han semblat similars.
MONOTONIA: l’abandó és l’oblit
Avui no he repassat la llista i ara me’n sento avergonyit. Serà aquest el símptoma d’allò que vas saber i vas oblidar?, em passarà com aquells moments meravellosos que van fer intuir que Déu existia i que ara no sé quins són? Definitivament m’hi nego, no pot ser. I em proposo un pla de manteniment, consultar atlas, repassar amb el dit els cursos dels rius per saber quins Estats feia bonics, analitzar els colors que assenyalen planures i muntanyes, descobrir aquelles rodonetes que indiquen ciutats més importants. I sobretot mirar documentals que ens parlen d’aquells territoris: El món des de l’aire, els del National Geogràfic. I tot això sense que sigui cap obsessió, intentant que sigui un divertiment, com un petit globus d’aire calent que m ‘ajudi a enlairar-me un mil·límetre per sobre dels tertulians de les cerveses.
Aleix Font
15 d’agost de 2017
