COLÒNIA GÜELL – 2 L’ARC DE L’ENTRADA
La finca de la Torre Salvana, ara a la Colònia Güell , tenia un arc situat a l’entrada de la propietat, proper d’on ara hi ha l’estació dels Ferrocarrils Catalans. Per necessitats de la gent de la Colònia es va enllaçar aquest camí d’entrada amb un nou camí que portava fins la Cripta de la Colònia Güell. Llavors es va traslladar l’arc on està ara.
L’ARC D’ENTRADA A LA TORRE SALVANA
Durant la nostra infantesa i començaments de l’adolescència, ens agradava parlar amb el Rodolfo de la Torre (Rodolfo Duñach), perquè era una mica com la dena entre les generacions dels nostres pares i les dels nostres amics més grans. Ell ens parlava de coses fantàstiques, coses que antigament devien ser habituals (com ara el formatger, aquell arbre misteriós que feia formatges i que només en quedaven alguns al Pla del Llobregat, i també de les Coves de la Torre en les que deia que hi havia el tresor dels moros).
El Rodolfo de la Torre era borni. Tenia un ull de vidre que en algunes ocasions se’l treia i ens l’ensenyava a la cassoleta de la seva mà. Aquest ull que li faltava li va treure el meu sogre, el Jaume Sospedra. Al meu sogre sempre li ha agradat molt pescar, i la seva especialitat era pescar amb mosca. Els pescadors del Llobregat, si més no els de la Colònia Güell , pescaven amb patata o amb cucs. La patata era per pescar carpes i els cucs per les anguiles. Totes dues especialitats de pesca eren de molta paciència, de parar la canya en algun recó del riu i esperar a que s’enfonsés el tap. Però quan venia el Sospedra, la cosa era diferent, ell feia voleiar la mosca pels prims o pels llocs més encalmats entre els canyars, i vèiem encisats com saltaven els barbs o les carpes per agafar-se a l’ham.
El Jaume Sospedra era de l’any 1913 i el Rodolfo de l’any 1926. Tretze anys separaven les seves vides i no cal tenir massa imaginació per a suposar que Rodolfo devia estar embadalit veient com pescava el seu admirat Sospedra. Doncs en un dia d’aquests la mala sort va aparèixer a la vida del jovent de la Colònia Güell, i en una anada i vinguda de la línia, l’ham va ensopegar amb l’ull del Rodolfo. Tot el que no passa en un any passa en un instant, i ara, veient la desgràcia tot van ser corregudes cap al metge. A partir de llavors, el Rodolfo de la Torre va portar un ull de vidre i, a part de causar admiració entre els més petits, també feia que ens mirés amb una sensació estranya, de no saber si et mirava a tu al de més enllà.
De petit jo hi havia parlat quan en grup l’aturàvem perquè ens expliqués alguna història, però conforme vaig anar creixent no perdia l’oportunitat d’aturar-lo quan la casualitat ens enfrontava pel carrer: “Bon dia Rodolfo!” i ell em contestava “Ei Muxaxu!”. A partir d’aquí, si els astres hi ajudaven m’explicava alguna cosa sorprenent. La majoria de vegades no passava de converses sense suc ni bruc, però de tant en tant s’hi despenjava alguna història consistent, com la del camí que va de l’església fins la carretera.
Em va dir el Rodolfo: Quan la Cripta va passar a ser l’església de la Colònia Güell , per dur els morts al cementiri de Santa Coloma s’havia de fer una gran volta baixant pel carrer Nou (Reixac), sortir a la carretera pel davant de la fàbrica i enfilar carretera amunt fins més enllà de ca n’Isbert. Li van demanar al marquès propietari de la torre permís per enllaçar un camí ample, de carro, que enllaces amb el que anava de la torre Salvana fins la carretera, i el marquès els ho va autoritzar però amb la condició que traslladessin l’arc d’entrada a la propietat, des de la carretera fins al punt on es troba ara, i que era precisament el que connectava amb el camí nou de la Colònia.
Però aquesta versió concordava amb el que m’havia explicat el meu pare referent a que quan ell era petit “amb motiu de la nova carretera que construïen entre cal Folguera (al davant de la nova rectoria, on ara hi ha la residència de gent gran) i la Torre Salvana van excavar el terreny de sota cal Folguera per unir-lo al camí de la torre. I de la terra remoguda en van aparèixer esquelets humans d’algun antic cementiri. Tots els nens teníem alguna calavera a casa nostra”
Els que apareixem de sobte en algun lloc, sigui per naixement o sigui per turisme, tenim la tendència a pensar que les coses sempre han sigut com les veiem, i tant és així que quan ho vaig comentar amb veïns de la Colònia Güell em van contestar que no li fes cas al Rodolfo perquè el que no sabia s’ho inventava, i per més que els ho argumentava no m’acabaven de creure. Però vet aquí que un bon dia, fullejant pàgines d’internet em va aparèixer la fotografia que ara us mostro i que demostra que el paisatge antic era molt diferent de com ara el coneixem.
Així doncs, en homenatge al Rodolfo, en memòria del meu pare i en recordança de la bona gent enterrada al fossar expoliat, deixo aquest escrit per a constància d’una versió verbal de la Història.
Aleix Font
Visita un altre llocs de la Torre Salvana:
Història de la Torre
Les coves
